el llac dels bojos

avui al mati hem agafat les motxiles i hem marxat definitivament de takayama direccio cap a hakone, on hi ha un llac enmig de les muntanyes entre nagoya i tokyo que esta aprop del fuji i les vistes prometen molt. per variar hem tardat bastant de temps perque primer hem agafat un tren lent des de takayama fins a nagoya que tarda algo mes de dos hores i despres un shinkansen fins a odawara. finalment un bus ens ha portat fins a hakone, exactament al llac ashi.



les primeres coses que hem vist al llag han sigut molt rares: una noia que estava cantant sola amb el mobil (semblava que fes karaoke) i un tio que caminava d'esquena pel cami que va al voltant del llac...





espero que la qualitat sigui suficientment bona per veure les dos coses. la primera grabacio l'he fet molt d'estranquis perque cantava molt com la grabava, pero la segona com que venia d'esquenes, doncs no passava res jeje

el llac es molt guapo, llastima que el dia no ens ha acompanyat massa i els nuvols tapaven el fuji, que es sense dubte la gran cosa a veure des d'alla. tot i la mala visio del dia hem tingut temps per perdrens pel voltants i fer una caminada d'unes dues hores.





hem intentat pujar a un teleferic que pujava a la muntanya mes alta dels voltants, pero el problema es que estava emboirat el cim i no valia la pena gastar el temps i diners.

la gran parrillada

quan hem tornat de shirakawa-go a takayama i despres de sentir la paraula bistec com 20 vegades sortint de la boca del meu germa hem acabat anant a un restaurant on et donen la carn crua i te la fas al gust.



la carn que ens hem pres diria que es la millor que he provat a la meva vida. diria que es carn de kobe, que es de les millors del mon perque donen cervesa a les vaques, els hi fan massatges i tambe els hi posen musica. aixi que viuen molt be fins que les maten.



ens hem fotut com uns 400 grams de carn cadascu per un preu que no dire... pero ha acabat sent el meu regal d'aniversari per l'uri.

despres de tanta carn he hagut d'anar al lavabo i m'he trobat amb el super-lavabo que fa tot el que un pot imaginar i mes.

les cases gassho

l'hotel on estem a takayama el vam agafar a l'aeroport i va resultar que esta una mica enfora de la zona centre, pero com a minim tenim bones vistes dels alps japonesos.



com que les altres dos parelles de catalans marxen 3 dies abans que nosaltres de japo, ells s'han saltat aquest dia per la zona dels alps i han anat directament cap a tokyo. pel mati hem donat unes voltes mes per takayama aprofitant que no plovia i ja ho hem trobat mes bonic. lo millor de tot ha sigut veure una tenda que venien ninotets d'ocells i que tenien unes taules que no acabaven de donar el pego amb el material que venien a la tenda...



quan hem acabat de donar voltes per takayama hem anat a visitar les cases d'estil gassho a la zona de shirakawa-go. l'uri i jo hem agafat un bus d'unes 2 hores per anar des de takayama (punt d'abaix a la dreta del recorregut) fins a shirakawa-go.



per variar he estat dormint quasi tot el viatge aprofitant la meva habilitat per quedar-me dormit a tot arreu. nomes m'he despertat quan el conductor ha fet una bona frenada perque estavem a l'inici d'un tunel estret i venia un camio en direccio contraria i els dos no podien passar a la vegada. el problema ha sigut que ens hem quedat trabats perque ningun dels dos vehicles podien fer marxa endarrera ja que els dos tenien molts cotxes parats just darrera. despres d'esperar 5 minuts a que els conductors del darrera s'adonessin que havien de fer tots marxa enrera si o si hem pogut solucionar la situacio.

tot i el problema anterior hem arribat puntuals com sempre a desti. les cases gassho son les cases de tradicionals en que han estat visquent la gent de les zones muntanyoses de japo durant molts segles. el sostre es de palla i esta molt inclinat per tal de que la neu no s'acomuli. acostumen a ser bastant grans i tenen unes 3 o 4 plantes a l'interior.



el centre de l'interior d'aquestes cases son una sala amb una foguera que serveix per calentar tota la casa. una cosa curiosa es que el terra de les plantes superiors a la foguera deixen passar el fum. la funcionalitat es que el fum fa que la palla aguanti durant mes anys i aixi s'estalvien la feinada de canviar-la amb mes frequencia.



quan ens hem cansat de visitar varies cases hem anat a donar una volta fins a un mirador que te vistes de tot el poble. sens dubte era el lloc mes turistic perque estava a reventar de gent fent-se la tipica fotito de record (fins i tot hi havia el tipic xiringuito que et feien fotos i te la revelaven a l'instant per un "modic" preu).



la veritat es que no tenim massa clar a que es dedicaven a aquesta gent, pero vam veure unes plantes que semblen algo suspitoses (opi??).

un dia de viatge

despres de les oracions amb els monjos i l'esmorzar hem agafat un bus que nomes era el principi d'un llarg viatge. el bus ens ha deixat davant d'un funicular que baixava part de la muntanya i abaix ens estava esperant un tren que ens ha deixat a osaka. a continuacio hem agafat el metro per anar a l'estacio d'osaka per on passen els shinkansen, que hem agafat per anar a nagoya. a nagoya ens ha tocat agafar l'ultim tren del dia que ens ha deixat a takayama i ja per ultim un bus fins a l'hotel des de l'estacio. total, que hem sortit a les 7:45 de koya i hem arribat quasi a les 16 a l'hotel. un bon viatget!!



com podeu veure la distancia no es que sigui molt gran, pero el fet d'haver de canviar tants cops i agafar transports mes aviat lents fa allargar molt tot el tema. a osaka hem vist un bonic cartell avisant-nos de que no tots els japonesos son bona gent jeje



takayama es un poble que durant molts anys va estar aillat ja que esta a una zona bastant muntanyosa al centre de japo (que es diu chubu). aqui el clima es bastant mes fred i tapat (estava plovent quan hem arribat) i s'agraeix poder descansar de la calor que hem estat passant ultimament.

el poble representa que es una de les parts mes boniques de japo, pero a mi m'ha decepcionat una mica la veritat. potser la pluja no ajudava massa, pero no deixa de ser un poble amb encant i cases antigues, pero res mes. potser dema sense la pluja ho veure algo mes bonic, qui ho sap...





com veieu em protegia de la pluja com podia.