sobre terra guanyada al mar

avui he estat caminant sobre el que fa un temps era mar, pero tal com molts (potser no tants) paisos fan han guanyat terra al mar i han construit una zona una mica diferent del resta de la ciutat anomenat odaiba. no es que sigui completament diferent, pero es nota en que tot es mes espacios i que tots els edificis que hi ha per alla han de ser una mica diferents a lo normal.

el primer que he visitat ha sigut el "tokyo big sight" (jo diria que volien dir site perque es un lloc molt gran, pero ves a saber). apart de tenir una arquitectura molt rara en la nau central, es com la fira de barcelona pero multiplicat per 10 ja que no s'acaba mai i esta a petar de gent i coses. com podeu veure en la foto les 4 piramides invertides no tenen cap mena de desperdici.



mes endavant hi ha el palette town, que hi ha una mica de tot. primer una noria molt gran que es com una imitacio de l'"eye of london" pero a lo cutre. l'unica gracia es que de nit s'ilumina d'una forma molt guapa. just a sota hi ha un centre de toyota on te exhibicions dels ultims models i tambe de lexus. et deixen entrar i tocar-los tant com vulguis, pero no conduir-los... i no gaire lluny tenen un altre edifici on ensenyen l'evolucio dels dissenys que han fet i tambe alguns prototipus com ara una especie de cadira-robot a la que t'assentes i pots anar donant voltes per aqui i per alla. una mica raro.



despres de caminar per aquest passeig tant llarg i ample s'arriba a un centre comercial que es una especie d'imitacio de la roma de l'epoca dels romans. lo mes impressionant segons la guia es que el cel artificial que hi ha dins l'edifici va canviant al llarg del dia per fer tempestes i altres coses, pero jo nomes l'he vist amb algus nuvols, aixi que no m'ha impressionat massa la veritat.

finalment he visitat l'edifici de fuji tv, des d'on es graven i organitzen els programes d'aquesta cadena japonesa. l'edifici tambe te lo seu i l'arquitecte es kenzo tange. els que domineu d'arquitectura ja sabreu qui es, pero pels que no, es el tio que ha fet la meitat dels edificis coneguts de tokyo, tot un crack.



en teoria representa que es una televisio l'edifici, pero jo encara no ho veig...

entre rascacels

just davant de l'hotel tenim la zona de rascacels mes important de tokyo, que esta a la part oest del barri de shinjuku. el mes important de tots es el de l'ajuntament de tokyo, que esta format per dos torres iguals i un altre bloc de 3 mes petites (que no deixen de ser grans).



la veritat es que els edificis son per lo general bastant estetics i usen molt de vidre per fer-los mes bonics. segons el meu germa que ha estat a nova york, diu que aquesta zona te algunes coses millors que manhattan perque hi ha mes espai entre edifici i edifici i no acaba agoviant tant i tambe perque no hi ha edificis lletjos com passa alla. segons ell, excepte els mes famosos com el chrysler i algun altre, la resta acostumen a ser molt alts pero lletjos.



el que no deixa de ser curios es que aquesta zona estigui plena d'indigents quan es una de les parts mes riques de tokyo, pero suposo que es un dels tipics contrastos de les grans metropolis.

el poder de l'once japonesa

aquest sera un post curt, pero es per parlar d'un tema important pels turmells dels que visiteu japo: quasi tots els carrers estan marcats amb vies pels cecs perque sapiguen quan arriben a un pas de zebra, per no desviar-se etc. el problema es que les vies son molt rugoses i al ser grogues incoscientment sempre vas caminant pel damunt i et desfas els turmells (una de les moltes teories que tenim per explicar perque les noies japoneses caminen malament: les vies i els tacons...).

lost in translation (i 2)

doncs si, segona entrada amb aquest titol i se que tots us esteu preguntant el perque. doncs per tota la gent que els hi ha agradat la peli es una obligacio anar a visitar l'hotel on es va rodar (i mes si passa com el nostre cas que el tenim a 3 minuts caminant i es veu des de l'habitacio on estem).



l'hotel esta a partir de la planta 41 i hi hem anat l'ultima nit en que els 6 fantastics estem junts aqui, perque excepte el meu germa, tots els altres dema se'n tornen cap a barcelona. tornant al tema que toca, hem pujat fins al pis 41 on hi ha un bar on la gent que no esta a l'hotel pot prendre algo (per un preu no massa modic suposo) i si agafes un passadis imagino que arribes al hall. dic imagino perque tots s'han rajat i han dit que feiem el pagesot perque es notava molt que no erem de l'hotel i no han volgut investigar mes... pero bueno, ens hem fet una foto al baixar per deixar constancia!

on es talla el bacalla

despres de les grans experiencies d'ahir on posaven a prova el meu honor masculi (on va quedar demostrat un cop mes que sempre fujo) i la meva capacitat de fer el freak, avui ens hem llevat tots ben aviat per anar al mercat del peix de tokyo anomenat tsukiji.

diuen que el millor es arribar a les 5 del mati per veure com subasten les tonyines, pero ens van dir que esta tancat als turistes i que nomes els comerciants hi poden entrar (abans es podia, pero per lo vist degut al mal comportament de la gent, com tocar la tonyina o fer fotos amb flaix, els va fer canviar d'opinio i tancar-ho al public).

tot i arribar quasi a les 7:30 l'espectacle val la pena veure'l. camionetes petites que es mouen amunt i avall a tota velocitat sense parar, gent cridant, tot tipus de peixos en caixes de porexpan (o com s'escrigui) i tonyines gegants pel terra. la veritat es que es molt impressionant i no fa gens de mala olor, suposo que tot es molt fresc.







i en acabar la visita just al costat del mercat (per no dir a dins) hi ha varis baretos petits on et venen el sushi que acaba d'arribar. no us dire lo bo que estava per no fer-vos enveja... sense dubte si aneu a tokyo, es una de les coses a fer!!

entrevista freaky

quan hem tornat de kamakura cap a tokyo hem anat cap a akihabara perque es el dia per anar-hi (sens dubte, el millor de tokyo i de japo per mi). els diumenges es el dia que per akihabara es desmelenen i hi ha un fotimer de gent vestida a lo manga que es moren de ganes que la gent es faci fotos amb ells. lo raro es que poden ser homes de 35 anys vestits d'angles de l'infern...



tot i no tenir ps2 m'he comprat un mando i una tarjeta de memoria perque quan arribi a barcelona me'n comprare una per disfrutar del temps extra de tele que tindre gracies a no haver-la de compartir amb els companys. doncs be, al sortir de la botiga ens ha vingut una noia japonesa preguntant-nos si haviem comprat algo a akihabara i si sabiem parlar angles (tot en angles, perque en japones obviament no ho hauriem entes). total, que algu ha dit: "ell si" senyalant-me a mi i m'ha preguntat si em podia fer una entrevista perque estaven buscant a extrangers que compressin coses alla. jo m'he pensat que era per la radio aixi que he accedit, pero de repent va i treuen una camera... resultava que era per la tele. a l'inici m'he rajat pero al final he pensat, que carai, a fer el freaky que per algo estem a japo, aixi que us passo un tros que ha gravat el meu germa mentres em feien l'entrevista.





com a comentari general m'he sentit una mica jugador de futbol donant respostes obvies i estupides, pero bueno, espero que si ho posen al final per la tele (no se ni el canal) que no es riguin massa de mi :d

el segon gran buda

avui hem fet la ultima sortida de tokyo cap a kamakura, una ciutat al sud de tokyo que s'hi arriba amb trens regionals (per cert, avui se m'ha acabat el japan rail pass, aixi que em tocara pagar metro a partir d'ara, sniffo...).



kamakura es una ciutat plena de temples i un gran buda i segons les guies es un dels llocs on has d'anar si vas de visita per japo. el problema es que quan ja has vist 20 temples el 21 no acaba d'impactar lo que hauria, aixi que no m'ha semblat res de l'altre mon.

poso un parell de fotos interessants: una en que sortim jo i el meu germa i podeu veure que estic intentant imitar-li la perilla i una segona on es veu un drac que estava dibuixat al sostre d'un temple que recorda molt al de bola de drac:





en acabat hem fet una bona caminada per mig d'un bosc molt guapo per arribar al gran buda, que descansa (o no de la gent que hi ha al voltant) relativament aprop del mar. a diferencia del de nara aquest esta a l'aire lliure perque una onada d'un tsunami es va endur el temple on estava ja fa uns quants anys i no ho han arreglat mai:



a continuacio ens hem dirigit cap a la platja per trepitjar la sorra calenta i l'aigua tebia... hem intentat anar a menjar a un garito de platja pero ha passat una cosa bastant rara. quan estavem dient a un noi del restaurant que erem 6 i que voliem menjar s'ha pensat que ens reiem d'ell (o aixo hem deduit, perque ningu havia dit res) i primer s'ha encarat amb mi amb una d'aquelles mirades mooolt llargues i apropant-se cada cop mes i despres amb tots. jo m'he quedat flipant perque no se a sant de que s'havia enfadat, pero bueno, hem decidit marxar a un altre lloc i aixi ha sigut.

per cert, avui ha sigut la ultima visita fora de tokyo, aixi que em queden 4 dies mes nomes per aqui i el dia 31 per anar cap a l'aeroport al mati i tornar cap a barcelona.

nikko: el rococo japones

avui ens hem encaminat cap a nikko, al nord de tokyo i unic desti durant tot el viatge que he anat al nord de honshu.



nikko es despres de tokyo i kyoto el desti mes visitat de japo i la veritat es que no falten motius per visitar. te un conjunt de temples budistes i sintoistes que no tenen massa a veure amb els anteriors perque enlloc de simplement tenir les estructures tipiques de fusta afegeixen molts adornaments d'or (entre d'altres) que li donen un aire molt mes luxos i carregat, pero sense dubte espectacular.



el primer temple que hem visitat ha sigut el de tosho-gu, caracteritzat per les construccions extrarecarregades de decoracio.





una de les curiositats que em va fer gracia en un dels subtemples de tosho-gu es que hi ha tallats en fusta els 3 monos de la sabiesa, que basicament diuen: no veig, no sento i no parlo. la veritat es que no entenc massa la relacio entre aquests tres nos i la sabiesa, pero segur que algu sabra el perque...



el seguent temple que vam visitar va ser el de taiyuin-byo, no tant recarregat pero potser amb mes gust que l'anterior (per cert, a l'igual que l'altre un temple budista) perque treu mes profit del terreny sobre el que esta, aprofitant pendents i arbres:



una altra curiositat que es donava en els dos temples es que a la primera porta que dona l'entrada al reciente hi ha dos figures de monstres als costats en que un pronuncia la primera sil.laba de l'abecedari japones (ah, el de la boca oberta) i la ultima (un, el de la boca tancada):





hi havia alguns temples mes, pero quedaven completament eclipsats pels dos principals, aixi que no comentare res sobre ells...

lost in translation

quan hem marxat de hakone hem agafat el shinkansen cap a tokyo, on dormirem les 7 ultimes nits del viatge, tot i que farem algun parell d'excursions fora de la ciutat. aixi doncs ja s'han acabat els trasllats de les motxiles amunt i avall i ens quedem en una sola ciutat.

la veritat es que ja em sentia una mica perdut de canviar d'hotel cada dos per tres, aixi que una mica d'estabilitat anira be. a partir d'ara no se cada quan podre pujar noves coses perque algunes coses que veure ja les he vistes abans i no ho repetire i tambe perque la vida aqui sera bastant mes mogudeta i potser no em quedara temps per anar pujant-ho tot inmediatament.

perque quedi constancia aquesta entrada es del dia 24 a la nit, que l'hem passada a shinjuku on ens hem retrobat amb el dani, ivone, diego i jorgina un altre cop i amb els qui estarem fins el dia 28 que es quan ells tornen a barcelona. us passo una foto de l'estacio de shinjuku, una de les que te mes passatges al dia del mon.



pd: havia de posar una entrada amb aquest titol jeje "suntory time!!"

el llac dels bojos

avui al mati hem agafat les motxiles i hem marxat definitivament de takayama direccio cap a hakone, on hi ha un llac enmig de les muntanyes entre nagoya i tokyo que esta aprop del fuji i les vistes prometen molt. per variar hem tardat bastant de temps perque primer hem agafat un tren lent des de takayama fins a nagoya que tarda algo mes de dos hores i despres un shinkansen fins a odawara. finalment un bus ens ha portat fins a hakone, exactament al llac ashi.



les primeres coses que hem vist al llag han sigut molt rares: una noia que estava cantant sola amb el mobil (semblava que fes karaoke) i un tio que caminava d'esquena pel cami que va al voltant del llac...





espero que la qualitat sigui suficientment bona per veure les dos coses. la primera grabacio l'he fet molt d'estranquis perque cantava molt com la grabava, pero la segona com que venia d'esquenes, doncs no passava res jeje

el llac es molt guapo, llastima que el dia no ens ha acompanyat massa i els nuvols tapaven el fuji, que es sense dubte la gran cosa a veure des d'alla. tot i la mala visio del dia hem tingut temps per perdrens pel voltants i fer una caminada d'unes dues hores.





hem intentat pujar a un teleferic que pujava a la muntanya mes alta dels voltants, pero el problema es que estava emboirat el cim i no valia la pena gastar el temps i diners.

la gran parrillada

quan hem tornat de shirakawa-go a takayama i despres de sentir la paraula bistec com 20 vegades sortint de la boca del meu germa hem acabat anant a un restaurant on et donen la carn crua i te la fas al gust.



la carn que ens hem pres diria que es la millor que he provat a la meva vida. diria que es carn de kobe, que es de les millors del mon perque donen cervesa a les vaques, els hi fan massatges i tambe els hi posen musica. aixi que viuen molt be fins que les maten.



ens hem fotut com uns 400 grams de carn cadascu per un preu que no dire... pero ha acabat sent el meu regal d'aniversari per l'uri.

despres de tanta carn he hagut d'anar al lavabo i m'he trobat amb el super-lavabo que fa tot el que un pot imaginar i mes.

les cases gassho

l'hotel on estem a takayama el vam agafar a l'aeroport i va resultar que esta una mica enfora de la zona centre, pero com a minim tenim bones vistes dels alps japonesos.



com que les altres dos parelles de catalans marxen 3 dies abans que nosaltres de japo, ells s'han saltat aquest dia per la zona dels alps i han anat directament cap a tokyo. pel mati hem donat unes voltes mes per takayama aprofitant que no plovia i ja ho hem trobat mes bonic. lo millor de tot ha sigut veure una tenda que venien ninotets d'ocells i que tenien unes taules que no acabaven de donar el pego amb el material que venien a la tenda...



quan hem acabat de donar voltes per takayama hem anat a visitar les cases d'estil gassho a la zona de shirakawa-go. l'uri i jo hem agafat un bus d'unes 2 hores per anar des de takayama (punt d'abaix a la dreta del recorregut) fins a shirakawa-go.



per variar he estat dormint quasi tot el viatge aprofitant la meva habilitat per quedar-me dormit a tot arreu. nomes m'he despertat quan el conductor ha fet una bona frenada perque estavem a l'inici d'un tunel estret i venia un camio en direccio contraria i els dos no podien passar a la vegada. el problema ha sigut que ens hem quedat trabats perque ningun dels dos vehicles podien fer marxa endarrera ja que els dos tenien molts cotxes parats just darrera. despres d'esperar 5 minuts a que els conductors del darrera s'adonessin que havien de fer tots marxa enrera si o si hem pogut solucionar la situacio.

tot i el problema anterior hem arribat puntuals com sempre a desti. les cases gassho son les cases de tradicionals en que han estat visquent la gent de les zones muntanyoses de japo durant molts segles. el sostre es de palla i esta molt inclinat per tal de que la neu no s'acomuli. acostumen a ser bastant grans i tenen unes 3 o 4 plantes a l'interior.



el centre de l'interior d'aquestes cases son una sala amb una foguera que serveix per calentar tota la casa. una cosa curiosa es que el terra de les plantes superiors a la foguera deixen passar el fum. la funcionalitat es que el fum fa que la palla aguanti durant mes anys i aixi s'estalvien la feinada de canviar-la amb mes frequencia.



quan ens hem cansat de visitar varies cases hem anat a donar una volta fins a un mirador que te vistes de tot el poble. sens dubte era el lloc mes turistic perque estava a reventar de gent fent-se la tipica fotito de record (fins i tot hi havia el tipic xiringuito que et feien fotos i te la revelaven a l'instant per un "modic" preu).



la veritat es que no tenim massa clar a que es dedicaven a aquesta gent, pero vam veure unes plantes que semblen algo suspitoses (opi??).

un dia de viatge

despres de les oracions amb els monjos i l'esmorzar hem agafat un bus que nomes era el principi d'un llarg viatge. el bus ens ha deixat davant d'un funicular que baixava part de la muntanya i abaix ens estava esperant un tren que ens ha deixat a osaka. a continuacio hem agafat el metro per anar a l'estacio d'osaka per on passen els shinkansen, que hem agafat per anar a nagoya. a nagoya ens ha tocat agafar l'ultim tren del dia que ens ha deixat a takayama i ja per ultim un bus fins a l'hotel des de l'estacio. total, que hem sortit a les 7:45 de koya i hem arribat quasi a les 16 a l'hotel. un bon viatget!!



com podeu veure la distancia no es que sigui molt gran, pero el fet d'haver de canviar tants cops i agafar transports mes aviat lents fa allargar molt tot el tema. a osaka hem vist un bonic cartell avisant-nos de que no tots els japonesos son bona gent jeje



takayama es un poble que durant molts anys va estar aillat ja que esta a una zona bastant muntanyosa al centre de japo (que es diu chubu). aqui el clima es bastant mes fred i tapat (estava plovent quan hem arribat) i s'agraeix poder descansar de la calor que hem estat passant ultimament.

el poble representa que es una de les parts mes boniques de japo, pero a mi m'ha decepcionat una mica la veritat. potser la pluja no ajudava massa, pero no deixa de ser un poble amb encant i cases antigues, pero res mes. potser dema sense la pluja ho veure algo mes bonic, qui ho sap...





com veieu em protegia de la pluja com podia.

dormint a koya-san

ahir ens vam despertar algo tard per descansar una mica i ens vam dirigir cap a la zona muntanyosa de koya. per variar esta a la zona de kansai, pero aquest ja es el nostre ultim desti per aqui, ja que avui marxem cap al centre del pais aprop de tokyo (i ja no ens allunyarem d'alla).



aquesta zona muntanyosa havia estat plena de molts i molts temples, pero diferents incendis i altres circumstancies han fet que ara n'hi hagi "nomes" una mica mes d'una cinquantena. a diferencia dels altres temples que nomes et deixen entrar a visitar-los, en aquests pots passar-hi la nit. per dins son com un temple budista tipic, pero amb bastantes zones adaptades per acollir gent a l'estil ryokan: banys japonesos, habitacions de tatami, menjadors, etc... es cobren el seu preu per passar alla la nit pero l'equipacio es mes que bona.







un cop ja ens haviem establert al ryokan vam visitar el millor temple de la zona, pero el que realment valia la pena era la caminada que vam fer fins arribar a ell: s'atravessa un cementeri budista enmig d'un bosc que te un aspecte bastant diferent a lo vist fins ara, amb figures una mica fantasmagoriques.





despres de fer una bugada que no vaig tenir temps d'eixugar del tot (encara ara esta una mica mullada la roba) vam anar a sopar a un restaurant xines per acabar el dia prenent la primera empolla de sake al ryokan. jo no en vaig prendre gaire perque no es la beguda que mes m'agrada, pero vam fer un brindis ben fort per despertar a tots els veins: kampai!!



i avui a les 6 del mati ens hem despertat els 4 nois per atendre a l'oracio matinal que han fet els monjos al mateix temple. ha sigut tota una experiencia a pesar d'estar una mica adormits. tot i que no entenia massa el que feien, semblava que anaven repetint una serie de paraules o frases durant tot el rato, pero sense quasi tocar cap instrument en tota l'estona. mentrestant la gent s'aixecava del lloc on estava sentat i anava a agenollar-se per uns instants davant dels monjos. ens han invitat a fer el mateix als 4, pero nomes el dani i jo ens hem atrevit a anar a mostrar els nostres respectes davant de buda. per lo vist els budistes aniem a tothom a participar a les seves oracions, cosa que m'ha semblat molt be.

quan l'oracio ha acabat ens han deixat donar una volta per aquesta zona mes restringida del temple i despres ens han donat un esmorzar vegetaria. de tots 6 jo he sigut l'unic que quasi m'ho he menjat tot, els altres excepte l'uri que ha provat algunes coses, no han tocat res jeje

aixi ha acabat l'experiencia budista del viatge.

japan railways

de nara hem anat cap a kansai, l'aeroport d'osaka (pero que com narita, el de tokyo, esta molt lluny de la ciutat) a fer reserves a diferents hotels pels 4 dies que encara teniem oberts i que ja haviem decidit que fer.



apart de necessitar 2 hores per fer 2 reserves (la noia que ens va atendre no va ser massa eficient), el millor de tot ha sigut que al tren de tornada cap a osaka hem estat al davant de tot i hem vist com condueixen el tren: el conductor no para de senyalar cap endavant cada certs segons. al principi ens hem pensat que saludava a algu, pero al veure que ho feia fins i tot entre dos estaciones ens hem quedat una mica blancs.

hem arribat a la conclusio de que es el sistem que s'usa per evitar que els conductors es quedin adormits: cada cop que es veu una petita senyal al cami han de fer aquest moviment (pero podem estar equivocats). el video mostra el funcionament jeje



i lo que tambe ens ha impressionat de valent es que tenen els horaris en que esta indicat quan han d'arribar i sortir de les estacions. doncs be, no nomes tenen el minut sino que fins i tot el segon en que han de sortir (la granularitat es de 5 segons). i la veritat es que surtien en el segon precis... impressionant!!

hi ha que dir que japan railways es com la gran empresa de japo de la qual tots els japonesos semblen estar molt orgullosos. m'imagino que per ells trebballar alla deu ser tot un honor, ja que representa la maxima puntualitat i correctesa.

ja aprofitant de que estic parlant de trens poso una foto d'un tren bala perque veieu la forma que tenen des de fora.