22 d’ag. 2007

el primer gran buda

avui hem estat visitant la ciutat de nara, famosa pels temples budistes que te i sobretot per un que conte un gran buda. com la majoria de punts turistics de la zona de kansai cau bastant aprop d'osaka, aixi que han sigu com uns 30 minuts arribar alla amb un tren tipus rodalies.



semblant a miyajima, nara esta ple de cervols que van rondant per alla esperant que els turistes (ja siguin japonesos o occidentals) els hi donin algo de menjar. de fet, si et despistaves et fotien el teu menjar hi tot. aqui teniu un exemple d'un que va robar una bossa de patates fregides i es va estar un bon rato intentant obrir-la. els ex-propietaris de la bossa van intentar prendre-li pero gairebe perden un ull d'un cop de banya en l'intent ...



el primer temple que vam estar visitant en serio va ser el que conte el buda. segons la guia que tenim, hi ha com a minim 5 estructures de fusta a japo que son les mes grans del mon... aquesta es una d'elles jeje



abans era bastant mes gran pero es veu que es va cremar i al reconstruir-la van decidir fer-la mes petita. a l'interior hi ha el buda de coure de 16 metres de gran. la veritat es que impacta molt el seu tamany i la calma que transmet. diuen que el que es molt curios es veure 4 o 5 monjos damunt de la ma plana netejant-lo, pero per desgracia no ho vaig veure.



en el mateix temple i per darrera del buda hi ha una columna amb un forat que diuen que si pots atravessar arribaras algun dia al nirvana. com podeu veure hi ha algo de trampa perque una persona minimament adulta ja no hi passa a no ser que sigui un contorsionista. jo n'hi ho vaig intentar.



despres de veure el gran buda hem anat a un temple mes pero la veritat es que no tenia res d'especial. sense dubtes es un lloc que val la pena visitar, pero l'unic realment bonic i impactant es el buda.

per cert, el segon gran buda esta a kamakura, aprop de tokyo.

19 d’ag. 2007

l'illa on ningu pot neixer ni morir

al final ahir a la nit vam acabar quedant amb les dos parelles de catalans que ara tambe estan per osaka. vam quedar pel centre d'osaka (al costat del glico per variar) i vam acabar a un restaurant que no estava malament. per cert, per alguna rao gairebe sempre que menjem els 6 junts acabem pagant 10.900 yens...

parlant del dia d'avui al mati hem agafat el shinkansen cap a hiroshima. un cop hem arribat el primer que hem fet es agafar un tren local cap als ferries que van a l'illa de miyajima (esta molt aprop d'hiroshima).



la principal peculiaretat d'aquesta illa es que esta prohibit neixer o morir en ella. lo de neixer sona assequible, pero lo de no poder morir, apart de que no sempre es decissio d'un fer-ho, tampoc no se sap molt be com et poden castigar si ho acabes fent... una altra caracteristica es que per tota l'illa hi ha cervols "salvatges" que caminen lliures per tot arreu. a mi no es que em diguin res, pero a molts turistes els fascinaven, sobretot als mes petits.

a l'entrada de l'illa hi ha la torii mes famosa de japo: quan puja la marea sembla que estigui flotant i per aixo es tan famosa.



el santuari sintoista de la porta es un que te una forma bastant diferent als altres santuaris, pero la veritat es que tampoc no val massa la pena. el que si que estava molt be era un temple budista que hi havia, sobretot per la situacio on esta. hi havia un gong molt gran que es podia fer anar previa ofrenda (i que hem fet sonar un parell de cops).



i per acabar la visita a l'illa hem agafat un teleferic que va fins a les parts mes altes (diria que uns 550 metres). les vistes del mar interior de japo no eren gaire bones avui degut a una especie de boirina que feia que les illes del voltant es veiessin molt borrosament. per aquesta zona de l'illa el que hi ha lliure son una especie de monos que mirant els cartells que hi ha per tot arreu poden arribar a robar bolsos i mossegar a la gent :p



de tornada per agafar el ferry hem passat el millor moment del dia: ens hem tret les bambes i hem estat movent-nos un rato per un riu que ens ha refrescat molt. hem copiat la idea de la parella que hi ha a la foto, pero realment ha estat molt be. la foto es dintre l'aigua jeje



quan hem tocat terra hem tornat cap a hiroshima i hem entrat al museu. el contingut era molt similar al de nagasaki, aixi que tampoc no m'he endut cap gran sorpresa, pero a l'uri no li agradava les fotos de la gent cremada perque deia que era simplement pel morbo. el que si que he vist es que la bomba de nagasaki era bastant mes gran de tamany (diria que uns 3 cops mes gran) i que les bombes atomiques mes potents d'avui en dia son com uns 1000 cops mes potentes que les usades a japo... no em vull ni imaginar lo que deuen arribar a arrassar.

quan hem sortit del museu hem anat a visitar el parc que hi ha el davant. esta ple d'escultures en record de la gent que va morir i hi ha una flama que no apagaran fins que es destrueixin totes les bombes atomiques. us passo una fotito on es veu una escultura en record de les victimes i una mica mes al fons l'unic edifici que han mantingut pre bomba atomica.



a la foto tinc els cabells aixecats perque estava fent molt de vent. s'estava acostant una bona tronada que ens ha enganxat cami de l'estacio, pero no hem acabat molt mollats.

i avui per sopar hem fet bento: son una especie de petites carmanyoles de plastic que venen als supers on hi ha 8 peces de sushi, o arros amb pollastre. es una mica com un fast food pero tu tries que vols i acostuma a estar be de gust. ja us passare fotos mes endavant!!

18 d’ag. 2007

convenience stores

aprofitant que tinc el german dormint al meu costat aprofitare per anar posant temes variats al blog sobre coses interessants a japo. un d'ells es el de convenience
stores o tendes que tenen una mica de tot i estan obertes 24 hores. la veritat es que son molt utils perque si saps que et fa falta alguna cosa rara a altes hores de la nit rapidament ho trobaras.



semblant a la llei que obliga a que hi hagi una vending machine en un radi menor a 100 metres, hi ha una d'igual per les convenience stores pero per un radi de 200 metres. la veritat es que en trobes a tot arreu i a vegades fins i tot una al costat de l'altra.

el nombre de companyies que hi ha es molt llarg: 7 eleven, am-pm, family mart, lawson, etc...









himeji i kobe

despres de passar una nit una mica dolenta a l'hotel perque no hi havia manera de dormir, ens hem despertat a les 7 ben dormits i hem pres un esmorzar d'estil japones. es el primer que faig i no crec que repeteixi, perque menjar peix de bon mati no es el que mes m'agradi la veritat...

quan hem sortit de l'hotel ens hem dirigit cap a himeji: ciutat coneguda a japo per tenir el millor castell del pais. himeji esta a uns 30 minuts en shinkansen d'osaka en sentit oest.



hi ha que dir que el castell no arriba potser a tenir els tamanys i ser tant espectaculars com els francesos, pero segurament tenen mes encant i estil. els voltants del castell son ara basicament jardins i esplanades, pero en l'antiguitat eren petits edificis que estaven al servei del castell.





l'interior del castell esta ple de diferents peces que han recollit del castell, com ara segells de les diferents sogunats i families que han dominat el castell, armes, etc...

no hem volgut descobrir si himeji tenia moltes mes coses a oferir-nos apart del castell i quan hem acabat aquesta visita hem agafat el shinkansen i hem anat a kobe, que esta a mig cami entre osaka i himeji (com es pot veure en el mapa anterior).

la veritat es que kobe no ens ha ofert res gaire nou ja que es una ciutat japonesa bonica, pero no te res que no tingui qualsevol altre ciutat com kyoto o osaka. primer hem intentat anar a una zona on hi ha cases d'estil europeu del segle xix, pero ens demanaven tants diners per entrar que no hi hem anat.

aixi doncs hem decidit perdre'ns una mica per la ciutat i hem vist algunes coses interessants: la botiga de futbol mes gran que he vist mai. tenia 4 plantes i tenien moltes botes firmades per jugadors, camisetes firmades tambe per jugadors (una del ronaldinho de la seleccio brasilera), etc... lo millor del dia ha sigut quan hem entrat a un dels tipics carrers coberts tot ple de tendes on ens hem pres sucs naturals recient fets. cars pero bonissims!



al final de la visita hem arribat a la zona del port, on hi ha la kobe tower, que es una especie d'estructura cilindrica practicament buida per l'interior. era alta, pero no mes que jo.



com que el cansament ja ens apretava hem agafat el shinkansen de tornada cap a osaka i ara estem esperant a veure que ens ofereix aquesta nit...

karaoke (ver 1.0)

quan hem arribat a osaka (nomes el meu germa i jo, els altres han marxat al mati cap a hiroshima) ens hem relaxat a l'hotel per un rato. el meu germa ha volgut veure una mica el centre abans d'anar amb l'enric i els seus amics a sopar i a fer un karaoke. com que l'unic que jo coneixia mes o menys be es la zona del castell i com que quedava al costat d'on haviem quedat doncs hem anat cap alla.

aquest cop si que hem entrat a dintre de la torre del castell per gaudir de les vistes que es veuen des d'alla. el castell per dins es tot nou i es un museu on s'explica com funcionava i es contruien els castells i la historia de la zona en general. per desgracia (o per sort perque aixi la visita es fa mes rapida) quasi tot el material esta en japones, aixi que no es podia entendre massa cosa.



a les 19:30 ens hem trobat amb l'enric i uns colegues seus per anar a un restaurant a sopar i cantar karaoke. a la foto es veu l'equip i 3 dels participants (d'esquerra a dreta): un servidor, Ludo (franco-japones) i el Gian (el mateix de fa uns dies, italo-japones). tambe hi havia el meu germa, l'enric, una noia japonesa que no parlava quasi angles i no vaig entendre el nom i una noia de new jersey que es deia janet (la que cantava millor amb diferencia).



la veritat es que va ser molt divertit escoltar la gent cantar en japones. us passo les dos millors de la nit: l'enric cantant painkiller amb un to de veu molt alt i uns quants cantant la intro d'evangelion (serie manga). tinc un video meu pero despres de sentir-me cantant he decidit no pujar-lo jeje





pepe, ja estaras content!! dema potser hi tornem a anar.

donem gracies a l'enric per organitzar-ho molt i aguantar que li demanes que montes un karaoke uns 200 cops el cap de setmana anterior jeje. thanks enricu-san!!

despres de "tantes" peticions populars he decidit pujar l'unic video en que apareixo. he de dir que no anava begut, sino que canto aixi de malament i que fer el penes em surt molt be. perque valoreu el meu esperit de sacrifici per mantenir-vos contents, no he pogut acabar cap cop de veure'l de la pena que em fa mi mateix...



no rigueu massa per pietat...

ultims moments a kyoto

ja es divendres i avui ha sigut l'ultim dia a kyoto veient temples (la veritat es que ja em toca descansar de temples que porto 5 dies veient-ne). avui ens hem dedicat a veure un parell de temples que ens quedaven a veure. la veritat es que no ens han oferit massa cosa nova, l'unic que era interessant es el de toji que te la pagoda mes alta de kyoto.



com que al meu germa li feia il.lusio fer el cami de toriis que vaig fer l'altre dia hem anat cap alla en acabat. aquest cop hem arribat una mica mes lluny que quan vaig anar jo sol, pero al final la calor ens ha derrotat igualment aixi que res. poso una foto perque veieu que a vegades gairebe tocava al sostre i tot.



quan hem tornat a tokyo del cami de toriis ja hem agafat el shinkansen direccio a osaka que es on tindrem el campament durant 4 dies per anar visitant diverses parts de kansai (zona centre del japo).

17 d’ag. 2007

bici turisme

per experimentar un turisme diferent avui hem agafat biciletes ja que vam quedar una mica escaldats de la caminada d'ahir. el primer que hem fet ha sigut anar fins a la part mes nord de la ciutat per anar tornant cap al centre a mesura que anavem visitant diferents coses. gairebe em mato per fer la foto en marxa damunt la bici, aixi que aprecieu-la…



la primera visita ha estat el temple de daitokuji, que francament, ha sigut una mica decepcionant. te 4 subtemples importants i hem entrat nomes al mes important de tots, pero la veritat es que l'entrada no valia massa la pena, ja que nomes hi havia un petit jardi zen i ja esta. bueno, de fet lo millor ha estat un monjo budista que sabia cantar el "ai ai ai…" tipic i que a la seva tarjeta personal deia "anciano, monje retirado" o algo per l'estil :p

despres hem anat cap al temple d'or (kinkakuji) que es un dels mes bonics (si no el que mes) que hem vist per kyoto. a diferencia del de plata, aquest si que esta recobert d'or i te pel voltant jardins japonesos i zens bastant bonics. quan estavem per alla ja eren les 12 mes o menys i cadascu podia beure com 1/2 litre d'algun tipus de refresc cada mitja hora. la veritat es que el calor que fa es espectacular i vas tot el dia suat.



per apartar-nos de la calor al sortir del temple hem anat a dinar, pero avui amb qualitat mcdonalds. un cop ja teniem mcgasos per culpa de la digestio hem visitat l'ultim temple del dia, el de ryoanji o temple del jardi de roques (o sigui, zen). el temple no estava malament i te un dels jardins zens mes importants de japo (una obra mestre segons ells). per lo vist res te significat, sino que es l'espectador el que ha de decidir que volen dir les formes eterees (gran paraula) que te. el que ha estat be es que mentrestant hi havia una especie de ritus budista al costat que he gravat una mica d'estranquis.





per acabar la ruta turistica del dia hem anat al castell de nijo (clarament l'unic nom que recordare, perque la resta son massa complicats), que pertenyia al sogunat de fa molts i molts anys :p el castell no estava malament, pero el millor eren els jardins del voltant. aquest castell no se perque es diu castell ja que no te la forma tipica del castell japones, sino que mes aviat sembla un temple molt gran, pero bueno.



un cop hem deixat les bicis i recuperat les forces a l'onsen de l'hotel hem anat a sopar al carrero de pontocho, que te mes densitat de restaurants que enric granados. abans d'entrar-hi hem vist unes fogueres enormes que fan a unes muntanyes aprop de kyoto en forma de kanji per celebrar el final del bon (festes d'estiu de japo que van a de l'11 fins avui dia 16). ja posats dire que avui el meu germa ha fet 29 anyets! una fotito del carrero on estem molt monos. uns quants estem posant a l'estil japones fent el signe de la victoria.

mes enlla del kamo

avui hem visitat la part est de kyoto, que esta plena de temples budistes. la part est queda separada de la resta de la ciutat pel riu que creua kyoto, el kamo (nom que apareix en el mapa que ens han donat aqui, en catala segur que es un altre, pero bueno).

el primer temple que hem vist es el de sanjusagendo (alias sanjuan). lo millor del temple sense dubte es l'interior (no es podia fotografiar), que te 1001 estatues de kannon (buda), totes diferents. al centre hi ha un buda molt gran (uns 5 metres diria) que tambe impacta lo seu. despres hem anat cap al temple de kiyomizu, que te un recinte molt gran. lo millor d'aquest temple es com es recolza a la muntanya amb una estructura de fusta que no te cap clau.



en acabar hem anat a dinar a un restaurant japones on et fan seure de genolls perque el terra es de tatami i la taula es super baixeta. la veritat es que ha sigut una experiencia interessant, pero no la catalogaria de massa comoda. aprofito per presentar-vos a tota la troop (d'esquerra a dreta): jo, uri (germa), ivone i dani (parella) i diego i jorgina (parella tambe).



per variar el meu germa i jo som els unics no aparellats en un viatge.

quan hem acabat ens hem dirigit cap al temple budista de chion-in. aquest temple es el que te la porta d'entrada mes gran de japo (era molt gran certament):



a dintre hi havia moltes coses: subtemples, un gong gegant, etc… i hem pogut disfrutar i tot d'una petita oracio que feia un monjo budista. a mi personalment m'ha agradat molt sentir com orava i feia anar un gong petit i una especie de timbal.

quan hem sortit del temple hem anat a fer el cami dels filosofs. el nom ve d'un professor de filosofia del segle xix que cada dia feia el mateix recorregut per mantenir-se en forma. el cami segueix un canal i hi ha varis temples al llarg del canal. el mes famos es el temple de plata (ginkakuji), pero que curiosament no te res de plata (es van quedar sense pasta pels acabats finals). dins dels dominis del temple hi ha alguns jardins zen, jardins japonesos tipics i varis templets. aquest cop posare una foto on surti jo.



despres d'aixo hem tornat cap a l'hotel caminant i nomes hem tardat hora i quart (al final ja no podia mes)... aixi que hem fet el merescut onsen i despres a sopar i dormir.

el cami de portes torii

com que el meu germa arribava a la tarda pel mati he anat a la zona sud de kyoto. primer he parat per la zona de tofokuji on hi ha varis temples budistes i el que destaca per damunt de tots es el temple amb el mateix nom. el temple en si es molt bonic i es un dels pocs que te un subtemple rodejat de 4 jardins zen. aquests han sigut els primers jardins zen que he vist i la veritat es que m'han sorpres gratament per la seva simplesa i impacte visual, pero hi ha que dir que son realment petits.



despres he continuat baixant mes al sud fins al santuari sintoista de fushimaritaisha (tirant de guia). la veritat es que els santuaris sintoistes per lo general no m'agraden massa, pero aquest tenia una cosa ben especial: hi ha un cami o mes aviat un tunel cap altres santuaris que esta covert per toriis (portes d'entrada als temples sintoistes). la veritat es que es molt espectacular!! el cami dura uns 4 km pero no l'he fet tot sencer ja que estava suant molt i no tenia temps per tot.



en acabat he agafat el tren encara mes cap al sud fins a la zona d'uji, que ja es fora de kyoto. en aquesta zona hi ha moltes coses a veure, pero nomes he pogut veure el temple budista mes important d'alla perque despres ha plogut i he acabat ben mullat. el temple que he vist (amb nom byodoin) es bastant diferent als altres en sentit positiu, ja que l'arquitectura que te es mes espectacular. llastima que ara mateix tingui una part en obres. al costat del temple hi ha un museu on s'explica com era antigament l'interior del temple. per lo vist el que intentaven lograr es que fos com el parais i que quan entressis alla dins tinguessis la sensacio d'estar a la terra promesa.



amb la pluja he decidit tornar cap a kyoto i esperar alla a l'uri. tal i com vam quedar s'ha presentat a les 5 de la tarda a l'hotel (sempre puntual jeje). hem donat una petita volta pel "the cube", el centre comercial de l'estacio de kyoto, i despres hem anat a sopar amb uns amics seus d'angles que han vingut tambe amb ell. encara no tinc cap foto del grup de 6 que som ara, pero quan en tingui una ja us la passare. finalment un onsen al ryokan per quedar ben descansats i perparar-nos per la llarga jornada que ens espera dema.

cap a kyoto

avui m'he despedit un altre cop de l'enric i mentres ell anava cap a la feina jo intentava anar cap a ise. com ja sabreu (o no :p) ise son els temples sintoistes mes sagrats de japo i estan a unes dos hores d'osaka. aixo si et fan anar directe, perque em volien fer anar primer a nagoya (hora i pico d'osaka en shinkansen practicament allunyant-me d'ise) per despres agafar un tren lent cap a ise. total unes 4 hores que han fet que em replanteges anar-hi.

la idea de no anar directe a kyoto es perque dema cap a mitja tarda arriba el meu germa per fer la resta del viatge amb mi, aixi que avui no volia visitar res important de kyoto per no haver-ho de veure-ho un altre cop amb ell. pero com que lo d'ise era massa rato, al final he anat directament cap a kyoto que es on passare la nit. com podeu veure kyoto i osaka estan a tocar, de fet son 15 minuts amb shinkansen.



kyoto a diferencia de tokyo es una ciutat que te pocs edificis alts i te moltes i moltes restes culturals japoneses antigues com temples i santuaris. per sort la segona guerra mundial no va afectar-la (tot i que va estar en la llista de candidats per tirar-hi una bomba atomica) aixi que molta cosa de la que hi ha es original i no una reconstruccio (cosa frequent a japo, perque entre incendis, terratremols i guerres poc queda d'abans del segle xx).

l'estacio de kyoto es molt impressionant, bastant mes que la de tokyo. es molt nova, alta i bastant futurista tambe. val la pena perdre-hi un rato per dintre per veure l'arquitectura i tambe els grans magatzems que te (sempre posen grans magatzems a tot arreu).



despres de sufrir una estona per trobar el ryokan on estarem aquests dies (tot i ser just davant de l'estacio jeje) he anat cap a sagano que esta a les afores de kyoto (suposo i espero que no anirem alla amb el meu germa). la zona de sagano esta plena de temples budistes del segle 1000 aprox. la veritat es que son molt bonics i estan ben cuidats.



he volgut entrar a un temple pero ha resultat ser l'entrada al jardi del temple i no del temple mateix. curiosament l'entrada era quasi el doble de cara que del super jardi que vaig visitar a okayama i aquest es una quarta part de gran i bonic. posare la foto igualment per amortitzar encara mes els 500 yens invertits per veure'l:



a continuacio he tornat cap a kyoto i he fet una llarga migdiada perque nomes havia dormit 5 hores. un cop m'he despertat he anat cap a la zona de gion i higashiyama. el primer barri es on hi ha mes geishas de tot japo i el segon es un dels barris amb mes encant de tot kyoto. he sortit de l'alberg de dia i he arribat a gion que ja era fosc, pero la veritat es que la foscor els hi ha donat un encant molt bonic.

els carrers eren molt estrets amb cases tipiques japoneses i estaven il.luminats amb llums cilindrico-esferiques (gran manera de descriure-les) de paper. hi havia un petit parc que m'ha agradat molt on hi havia una estatua molt gran (com quasi 30 metres) que no se ben be que representava (diria que no era un buda) i tambe una pagoda que quedava impressionant il.luminada de nit. us passo un parell de fotos.





no se quan podre pujar tot aixo perque ni el ryokan on estic ni l'starbucks del davant tenen internet. si trobo algun lloc amb connexio ho pujare, sino quan tornem a osaka el divendres.