Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris kansai. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris kansai. Mostrar tots els missatges

23 d’ag. 2007

dormint a koya-san

ahir ens vam despertar algo tard per descansar una mica i ens vam dirigir cap a la zona muntanyosa de koya. per variar esta a la zona de kansai, pero aquest ja es el nostre ultim desti per aqui, ja que avui marxem cap al centre del pais aprop de tokyo (i ja no ens allunyarem d'alla).



aquesta zona muntanyosa havia estat plena de molts i molts temples, pero diferents incendis i altres circumstancies han fet que ara n'hi hagi "nomes" una mica mes d'una cinquantena. a diferencia dels altres temples que nomes et deixen entrar a visitar-los, en aquests pots passar-hi la nit. per dins son com un temple budista tipic, pero amb bastantes zones adaptades per acollir gent a l'estil ryokan: banys japonesos, habitacions de tatami, menjadors, etc... es cobren el seu preu per passar alla la nit pero l'equipacio es mes que bona.







un cop ja ens haviem establert al ryokan vam visitar el millor temple de la zona, pero el que realment valia la pena era la caminada que vam fer fins arribar a ell: s'atravessa un cementeri budista enmig d'un bosc que te un aspecte bastant diferent a lo vist fins ara, amb figures una mica fantasmagoriques.





despres de fer una bugada que no vaig tenir temps d'eixugar del tot (encara ara esta una mica mullada la roba) vam anar a sopar a un restaurant xines per acabar el dia prenent la primera empolla de sake al ryokan. jo no en vaig prendre gaire perque no es la beguda que mes m'agrada, pero vam fer un brindis ben fort per despertar a tots els veins: kampai!!



i avui a les 6 del mati ens hem despertat els 4 nois per atendre a l'oracio matinal que han fet els monjos al mateix temple. ha sigut tota una experiencia a pesar d'estar una mica adormits. tot i que no entenia massa el que feien, semblava que anaven repetint una serie de paraules o frases durant tot el rato, pero sense quasi tocar cap instrument en tota l'estona. mentrestant la gent s'aixecava del lloc on estava sentat i anava a agenollar-se per uns instants davant dels monjos. ens han invitat a fer el mateix als 4, pero nomes el dani i jo ens hem atrevit a anar a mostrar els nostres respectes davant de buda. per lo vist els budistes aniem a tothom a participar a les seves oracions, cosa que m'ha semblat molt be.

quan l'oracio ha acabat ens han deixat donar una volta per aquesta zona mes restringida del temple i despres ens han donat un esmorzar vegetaria. de tots 6 jo he sigut l'unic que quasi m'ho he menjat tot, els altres excepte l'uri que ha provat algunes coses, no han tocat res jeje

aixi ha acabat l'experiencia budista del viatge.

22 d’ag. 2007

el primer gran buda

avui hem estat visitant la ciutat de nara, famosa pels temples budistes que te i sobretot per un que conte un gran buda. com la majoria de punts turistics de la zona de kansai cau bastant aprop d'osaka, aixi que han sigu com uns 30 minuts arribar alla amb un tren tipus rodalies.



semblant a miyajima, nara esta ple de cervols que van rondant per alla esperant que els turistes (ja siguin japonesos o occidentals) els hi donin algo de menjar. de fet, si et despistaves et fotien el teu menjar hi tot. aqui teniu un exemple d'un que va robar una bossa de patates fregides i es va estar un bon rato intentant obrir-la. els ex-propietaris de la bossa van intentar prendre-li pero gairebe perden un ull d'un cop de banya en l'intent ...



el primer temple que vam estar visitant en serio va ser el que conte el buda. segons la guia que tenim, hi ha com a minim 5 estructures de fusta a japo que son les mes grans del mon... aquesta es una d'elles jeje



abans era bastant mes gran pero es veu que es va cremar i al reconstruir-la van decidir fer-la mes petita. a l'interior hi ha el buda de coure de 16 metres de gran. la veritat es que impacta molt el seu tamany i la calma que transmet. diuen que el que es molt curios es veure 4 o 5 monjos damunt de la ma plana netejant-lo, pero per desgracia no ho vaig veure.



en el mateix temple i per darrera del buda hi ha una columna amb un forat que diuen que si pots atravessar arribaras algun dia al nirvana. com podeu veure hi ha algo de trampa perque una persona minimament adulta ja no hi passa a no ser que sigui un contorsionista. jo n'hi ho vaig intentar.



despres de veure el gran buda hem anat a un temple mes pero la veritat es que no tenia res d'especial. sense dubtes es un lloc que val la pena visitar, pero l'unic realment bonic i impactant es el buda.

per cert, el segon gran buda esta a kamakura, aprop de tokyo.

18 d’ag. 2007

karaoke (ver 1.0)

quan hem arribat a osaka (nomes el meu germa i jo, els altres han marxat al mati cap a hiroshima) ens hem relaxat a l'hotel per un rato. el meu germa ha volgut veure una mica el centre abans d'anar amb l'enric i els seus amics a sopar i a fer un karaoke. com que l'unic que jo coneixia mes o menys be es la zona del castell i com que quedava al costat d'on haviem quedat doncs hem anat cap alla.

aquest cop si que hem entrat a dintre de la torre del castell per gaudir de les vistes que es veuen des d'alla. el castell per dins es tot nou i es un museu on s'explica com funcionava i es contruien els castells i la historia de la zona en general. per desgracia (o per sort perque aixi la visita es fa mes rapida) quasi tot el material esta en japones, aixi que no es podia entendre massa cosa.



a les 19:30 ens hem trobat amb l'enric i uns colegues seus per anar a un restaurant a sopar i cantar karaoke. a la foto es veu l'equip i 3 dels participants (d'esquerra a dreta): un servidor, Ludo (franco-japones) i el Gian (el mateix de fa uns dies, italo-japones). tambe hi havia el meu germa, l'enric, una noia japonesa que no parlava quasi angles i no vaig entendre el nom i una noia de new jersey que es deia janet (la que cantava millor amb diferencia).



la veritat es que va ser molt divertit escoltar la gent cantar en japones. us passo les dos millors de la nit: l'enric cantant painkiller amb un to de veu molt alt i uns quants cantant la intro d'evangelion (serie manga). tinc un video meu pero despres de sentir-me cantant he decidit no pujar-lo jeje





pepe, ja estaras content!! dema potser hi tornem a anar.

donem gracies a l'enric per organitzar-ho molt i aguantar que li demanes que montes un karaoke uns 200 cops el cap de setmana anterior jeje. thanks enricu-san!!

despres de "tantes" peticions populars he decidit pujar l'unic video en que apareixo. he de dir que no anava begut, sino que canto aixi de malament i que fer el penes em surt molt be. perque valoreu el meu esperit de sacrifici per mantenir-vos contents, no he pogut acabar cap cop de veure'l de la pena que em fa mi mateix...



no rigueu massa per pietat...

ultims moments a kyoto

ja es divendres i avui ha sigut l'ultim dia a kyoto veient temples (la veritat es que ja em toca descansar de temples que porto 5 dies veient-ne). avui ens hem dedicat a veure un parell de temples que ens quedaven a veure. la veritat es que no ens han oferit massa cosa nova, l'unic que era interessant es el de toji que te la pagoda mes alta de kyoto.



com que al meu germa li feia il.lusio fer el cami de toriis que vaig fer l'altre dia hem anat cap alla en acabat. aquest cop hem arribat una mica mes lluny que quan vaig anar jo sol, pero al final la calor ens ha derrotat igualment aixi que res. poso una foto perque veieu que a vegades gairebe tocava al sostre i tot.



quan hem tornat a tokyo del cami de toriis ja hem agafat el shinkansen direccio a osaka que es on tindrem el campament durant 4 dies per anar visitant diverses parts de kansai (zona centre del japo).

17 d’ag. 2007

bici turisme

per experimentar un turisme diferent avui hem agafat biciletes ja que vam quedar una mica escaldats de la caminada d'ahir. el primer que hem fet ha sigut anar fins a la part mes nord de la ciutat per anar tornant cap al centre a mesura que anavem visitant diferents coses. gairebe em mato per fer la foto en marxa damunt la bici, aixi que aprecieu-la…



la primera visita ha estat el temple de daitokuji, que francament, ha sigut una mica decepcionant. te 4 subtemples importants i hem entrat nomes al mes important de tots, pero la veritat es que l'entrada no valia massa la pena, ja que nomes hi havia un petit jardi zen i ja esta. bueno, de fet lo millor ha estat un monjo budista que sabia cantar el "ai ai ai…" tipic i que a la seva tarjeta personal deia "anciano, monje retirado" o algo per l'estil :p

despres hem anat cap al temple d'or (kinkakuji) que es un dels mes bonics (si no el que mes) que hem vist per kyoto. a diferencia del de plata, aquest si que esta recobert d'or i te pel voltant jardins japonesos i zens bastant bonics. quan estavem per alla ja eren les 12 mes o menys i cadascu podia beure com 1/2 litre d'algun tipus de refresc cada mitja hora. la veritat es que el calor que fa es espectacular i vas tot el dia suat.



per apartar-nos de la calor al sortir del temple hem anat a dinar, pero avui amb qualitat mcdonalds. un cop ja teniem mcgasos per culpa de la digestio hem visitat l'ultim temple del dia, el de ryoanji o temple del jardi de roques (o sigui, zen). el temple no estava malament i te un dels jardins zens mes importants de japo (una obra mestre segons ells). per lo vist res te significat, sino que es l'espectador el que ha de decidir que volen dir les formes eterees (gran paraula) que te. el que ha estat be es que mentrestant hi havia una especie de ritus budista al costat que he gravat una mica d'estranquis.





per acabar la ruta turistica del dia hem anat al castell de nijo (clarament l'unic nom que recordare, perque la resta son massa complicats), que pertenyia al sogunat de fa molts i molts anys :p el castell no estava malament, pero el millor eren els jardins del voltant. aquest castell no se perque es diu castell ja que no te la forma tipica del castell japones, sino que mes aviat sembla un temple molt gran, pero bueno.



un cop hem deixat les bicis i recuperat les forces a l'onsen de l'hotel hem anat a sopar al carrero de pontocho, que te mes densitat de restaurants que enric granados. abans d'entrar-hi hem vist unes fogueres enormes que fan a unes muntanyes aprop de kyoto en forma de kanji per celebrar el final del bon (festes d'estiu de japo que van a de l'11 fins avui dia 16). ja posats dire que avui el meu germa ha fet 29 anyets! una fotito del carrero on estem molt monos. uns quants estem posant a l'estil japones fent el signe de la victoria.

mes enlla del kamo

avui hem visitat la part est de kyoto, que esta plena de temples budistes. la part est queda separada de la resta de la ciutat pel riu que creua kyoto, el kamo (nom que apareix en el mapa que ens han donat aqui, en catala segur que es un altre, pero bueno).

el primer temple que hem vist es el de sanjusagendo (alias sanjuan). lo millor del temple sense dubte es l'interior (no es podia fotografiar), que te 1001 estatues de kannon (buda), totes diferents. al centre hi ha un buda molt gran (uns 5 metres diria) que tambe impacta lo seu. despres hem anat cap al temple de kiyomizu, que te un recinte molt gran. lo millor d'aquest temple es com es recolza a la muntanya amb una estructura de fusta que no te cap clau.



en acabar hem anat a dinar a un restaurant japones on et fan seure de genolls perque el terra es de tatami i la taula es super baixeta. la veritat es que ha sigut una experiencia interessant, pero no la catalogaria de massa comoda. aprofito per presentar-vos a tota la troop (d'esquerra a dreta): jo, uri (germa), ivone i dani (parella) i diego i jorgina (parella tambe).



per variar el meu germa i jo som els unics no aparellats en un viatge.

quan hem acabat ens hem dirigit cap al temple budista de chion-in. aquest temple es el que te la porta d'entrada mes gran de japo (era molt gran certament):



a dintre hi havia moltes coses: subtemples, un gong gegant, etc… i hem pogut disfrutar i tot d'una petita oracio que feia un monjo budista. a mi personalment m'ha agradat molt sentir com orava i feia anar un gong petit i una especie de timbal.

quan hem sortit del temple hem anat a fer el cami dels filosofs. el nom ve d'un professor de filosofia del segle xix que cada dia feia el mateix recorregut per mantenir-se en forma. el cami segueix un canal i hi ha varis temples al llarg del canal. el mes famos es el temple de plata (ginkakuji), pero que curiosament no te res de plata (es van quedar sense pasta pels acabats finals). dins dels dominis del temple hi ha alguns jardins zen, jardins japonesos tipics i varis templets. aquest cop posare una foto on surti jo.



despres d'aixo hem tornat cap a l'hotel caminant i nomes hem tardat hora i quart (al final ja no podia mes)... aixi que hem fet el merescut onsen i despres a sopar i dormir.

el cami de portes torii

com que el meu germa arribava a la tarda pel mati he anat a la zona sud de kyoto. primer he parat per la zona de tofokuji on hi ha varis temples budistes i el que destaca per damunt de tots es el temple amb el mateix nom. el temple en si es molt bonic i es un dels pocs que te un subtemple rodejat de 4 jardins zen. aquests han sigut els primers jardins zen que he vist i la veritat es que m'han sorpres gratament per la seva simplesa i impacte visual, pero hi ha que dir que son realment petits.



despres he continuat baixant mes al sud fins al santuari sintoista de fushimaritaisha (tirant de guia). la veritat es que els santuaris sintoistes per lo general no m'agraden massa, pero aquest tenia una cosa ben especial: hi ha un cami o mes aviat un tunel cap altres santuaris que esta covert per toriis (portes d'entrada als temples sintoistes). la veritat es que es molt espectacular!! el cami dura uns 4 km pero no l'he fet tot sencer ja que estava suant molt i no tenia temps per tot.



en acabat he agafat el tren encara mes cap al sud fins a la zona d'uji, que ja es fora de kyoto. en aquesta zona hi ha moltes coses a veure, pero nomes he pogut veure el temple budista mes important d'alla perque despres ha plogut i he acabat ben mullat. el temple que he vist (amb nom byodoin) es bastant diferent als altres en sentit positiu, ja que l'arquitectura que te es mes espectacular. llastima que ara mateix tingui una part en obres. al costat del temple hi ha un museu on s'explica com era antigament l'interior del temple. per lo vist el que intentaven lograr es que fos com el parais i que quan entressis alla dins tinguessis la sensacio d'estar a la terra promesa.



amb la pluja he decidit tornar cap a kyoto i esperar alla a l'uri. tal i com vam quedar s'ha presentat a les 5 de la tarda a l'hotel (sempre puntual jeje). hem donat una petita volta pel "the cube", el centre comercial de l'estacio de kyoto, i despres hem anat a sopar amb uns amics seus d'angles que han vingut tambe amb ell. encara no tinc cap foto del grup de 6 que som ara, pero quan en tingui una ja us la passare. finalment un onsen al ryokan per quedar ben descansats i perparar-nos per la llarga jornada que ens espera dema.

cap a kyoto

avui m'he despedit un altre cop de l'enric i mentres ell anava cap a la feina jo intentava anar cap a ise. com ja sabreu (o no :p) ise son els temples sintoistes mes sagrats de japo i estan a unes dos hores d'osaka. aixo si et fan anar directe, perque em volien fer anar primer a nagoya (hora i pico d'osaka en shinkansen practicament allunyant-me d'ise) per despres agafar un tren lent cap a ise. total unes 4 hores que han fet que em replanteges anar-hi.

la idea de no anar directe a kyoto es perque dema cap a mitja tarda arriba el meu germa per fer la resta del viatge amb mi, aixi que avui no volia visitar res important de kyoto per no haver-ho de veure-ho un altre cop amb ell. pero com que lo d'ise era massa rato, al final he anat directament cap a kyoto que es on passare la nit. com podeu veure kyoto i osaka estan a tocar, de fet son 15 minuts amb shinkansen.



kyoto a diferencia de tokyo es una ciutat que te pocs edificis alts i te moltes i moltes restes culturals japoneses antigues com temples i santuaris. per sort la segona guerra mundial no va afectar-la (tot i que va estar en la llista de candidats per tirar-hi una bomba atomica) aixi que molta cosa de la que hi ha es original i no una reconstruccio (cosa frequent a japo, perque entre incendis, terratremols i guerres poc queda d'abans del segle xx).

l'estacio de kyoto es molt impressionant, bastant mes que la de tokyo. es molt nova, alta i bastant futurista tambe. val la pena perdre-hi un rato per dintre per veure l'arquitectura i tambe els grans magatzems que te (sempre posen grans magatzems a tot arreu).



despres de sufrir una estona per trobar el ryokan on estarem aquests dies (tot i ser just davant de l'estacio jeje) he anat cap a sagano que esta a les afores de kyoto (suposo i espero que no anirem alla amb el meu germa). la zona de sagano esta plena de temples budistes del segle 1000 aprox. la veritat es que son molt bonics i estan ben cuidats.



he volgut entrar a un temple pero ha resultat ser l'entrada al jardi del temple i no del temple mateix. curiosament l'entrada era quasi el doble de cara que del super jardi que vaig visitar a okayama i aquest es una quarta part de gran i bonic. posare la foto igualment per amortitzar encara mes els 500 yens invertits per veure'l:



a continuacio he tornat cap a kyoto i he fet una llarga migdiada perque nomes havia dormit 5 hores. un cop m'he despertat he anat cap a la zona de gion i higashiyama. el primer barri es on hi ha mes geishas de tot japo i el segon es un dels barris amb mes encant de tot kyoto. he sortit de l'alberg de dia i he arribat a gion que ja era fosc, pero la veritat es que la foscor els hi ha donat un encant molt bonic.

els carrers eren molt estrets amb cases tipiques japoneses i estaven il.luminats amb llums cilindrico-esferiques (gran manera de descriure-les) de paper. hi havia un petit parc que m'ha agradat molt on hi havia una estatua molt gran (com quasi 30 metres) que no se ben be que representava (diria que no era un buda) i tambe una pagoda que quedava impressionant il.luminada de nit. us passo un parell de fotos.





no se quan podre pujar tot aixo perque ni el ryokan on estic ni l'starbucks del davant tenen internet. si trobo algun lloc amb connexio ho pujare, sino quan tornem a osaka el divendres.

mal dia pel futbol

avui hem anat l'enric i jo a visitar el centre d'osaka. la primera zona que hem visitat ha sigut la zona on hi ha les empreses (on tambe esta el curro de l'enric, capcom) i com que era diumenge estava bastant deserta i totes les tendes tancades. te el tipic aspecte de zona d'oficines de qualsevol altre ciutat, amb edificis moderns i alts. us passo una foto on surto jo (ja que mai apareixo a les fotos del blog):



despres de caminar una estona hem acabat a "den den town" que ve a ser a osaka lo que es akihabara a tokyo. com be diu l'enric es una zona d'"otakus", gent que te molta aficio per algo. aixo inclou electronica, videojocs antics i nous, manga i fins i tot porno. hem estat entrant a moltes tendes mirant coses com ara jocs antics i ninotets de videojocs i mangues. jo m'he acabat comprant un "solid snake" (pels que no ho sabeu, es el personatge del millor videojoc de la historia (per mi)). a diferencia d'akihabara es bastant mes tranquil i hi ha menys gent, pero el tamany es similar i per algunes coses hi ha mes varietat que a akihabara. pero en el que si que s'assemblen es en la quantitat de cartells que hi ha als edificis.



tambe us poso un video perque veieu la quantitat de cosa que hi ha en una botiga (tot esta molt i molt apretat i en poca espai hi ha molta cosa) i el soroll que arriba a haver-hi.



i una dedicada pel magri: per fi un lloc feien shawarma!! el problema es que acabavem de dinar i no tenia espai a l'estomeg…



finalment hem anat un altre cop per la zona on hi ha el glico pero aquest cop amb llum solar (la cosa canvia molt jeje). per alla al costat hi ha un canal d'aigua que dona bastant el pego:



despres d'aixo ens n'hem tornat cap al pis de l'enric i hem anat a correr durant uns 40 minuts. he de dir que he acabat justet de forces ja que feia com 2 o 3 setmanes que no anava a correr. avui tambe hem fet 3 partides al pro pero aquest cop l'enric ha guanyat 2 i hem empatat una... mal dia pel futbol.

12 d’ag. 2007

dia de panxing

doncs avui ha sigut un dia de relax. al mati hem anat cap a la platja l'enric, el hiroyuki (un amic seu) i jo. com que el hiro fa poc que s'havia comprat el cotxe el volia treure a passejar i he vist la dimensio de la ciutat, ja que hem tardat a arribar 2 hores a suma. suma, segons l'enric, es el castelldefels d'osaka.

m'he quedat impressionat de lo morenos que poden arribar a estar els japonesos. sempre els havia vist com gens mes aviat blanca de pell i alla hi havia alguns que tenien la pell gairebe tant morena com cubans. la platja en si no tenia massa cosa que no es vegi per aqui, excepte molta gent japonesa :p el que esta be es que et fan fideus molt bons per un preu molt barat (3 euros), aixi que me n'he agafat un parell i he acabat ben tip.



despres hem tornat a l'apartament de l'enric i he posat la roba bruta a rentar i hem anat a sopar al centre amb el gian (un company de feina), que es mig italia mig japones. el lloc era un restaurant amb menjar d'okinawa (illes al sud de japo, famoses per la segona guerra mundial per raons no massa positives). el menjava estava molt molt bo i l'amo del restaurant era del bar$a, aixi que que mes es pot demanar??

la sortida ha sigut a lo japones aixi que hem agafat l'ultim tren cap a nishinomiya (zona de l'apartament) i alla hem anat a fer unes begudes i petar la xerrada i despres al llit que entre el sol i les begudes estavem rebentats!

11 d’ag. 2007

black rain

finalment ja he arribat a osaka, terra promesa (o no). el primer objectiu era saber si hi havia hagut un canvi de plans, aixi que havia de trobar un lloc on conncectar-me a internet i on millor que un starbucks?? aixi que vaig anar a un i va resultar que no tenien wireless (ho vaig saber despres de consumir per desgracia...). aixi que vaig preguntar un lloc on em pugues connectar i em van enviar a una especie de ciber cafe.

pero quin ciber cafe... allo era com un mon de freakisme i tecnologia. hi havia com 400 ordinadors diferents, alguns amb un simple seient, altres amb sofa o apalancador. estava tot ple de comics, pelicules en dvd i altres coses que ni sabia. i els lavabos eren super-futuristes i tenien dutxa i tot (que fa una dutxa en un ciber es algo que no acabo de saber).

com que per alguna rao no em podia connectar al mail del curro doncs no vaig estar gaire rato per alla i vaig anar al centre d'osaka, concretament al castell. no es que sigui un castell massa espectacular, pero els voltants estan molt be, amb un fossar molt gran i uns jardins bonics.



quan va arribar l'hora vaig anar cap a l'estacio de metro on havia quedat amb l'enric i vam anar a donar una volta pel centre. alla vam anar a una tenda d'esports i els dos ens vam comprar unes bambes adidas bastant modernes i barates (per desgracia a mi em van massa petites, pero no podia evitar la temptacio de l'oferta...). tot seguit vam anar a sopar a un restaurant corea que feien un arros que el cremaven amb una especie de "lanzallames"... la veritat es que estava molt bo!

en acabat vam agafar el tren per anar al pis de l'enric i alla vam fer 3 pros (vaig guanyar tots jo jeje) i despres vam veure un tros de black rain, que esta rodada bon tros a osaka. a la peli surt un moment el glico (que es l'anunci de neo mes antic que hi ha segons l'enric) i que es molt famos. quan estavem pel centre m'ho va ensenyar (es el tio que surt corrents).

10 d’ag. 2007

un gran dia de moment

avui pel mati m'he llevat algo tard per recuperar forces i despres volia anar a dazaifu, que esta a uns 20 minuts al sud de fukuoka. no es que sigui una ciutat amb massa cosa a veure, pero era per passar unes hores i despres marxar cap a osaka. quan he demanat el bitllet no he pronunciat massa be el nom i m'han donat bitllet cap a una altra estacio. pero com que he vist que el temps d'arribada i la direccio tenien sentit he pensat que potser el nom de l'estacio no es corresponia amb el de la ciutat (es el que passa amb el de fukuoka, que l'estacio es diu hakata.

aixi doncs he agafat el tren i he baixat a l'estacio i he anat a informacio preguntant per anar a dazaifu. alla m'han dit que estava a 10 minuts caminant i que realment m'havien donat un bitllet a una estacio que no tocava i suposo que per casualitats de la vida estaven molt aprop. m'han donat un paper amb el trajecte que havia de fer a peu amb totes les intruccions en japones i m'he disposat a fer el recorregut amb la motxila de "backpacker" i la normal a la vegada.

al cap d'uns 20 minuts de suar he vist un cartell que deia dazaifu a 4 km… no se massa com compten les distancies els japonesos, pero bueno, era quasi una hora mes, aixi que he decidit donar mitja volta cap a l'estacio i tornar a fukuoka.

un cop a fukuoka he decidit agafar el shinkansen (on estic ara) cap a osaka. arribare alla a les 14:45 i he quedat amb l'enric a les 19:00, pero com que vaig prometre al roger espasa (el meu jefe) que a canvi de fer 30 i pico dies seguits de vacances dedicaria algun rato a respondre mail, he decidit que quan arribi alla anire a un starbucks (es com a estats units, que en trobes un cada 10 metres) i dedicare un parell d'hores a salvar el cul als de santa clara jojo.



aquesta entrada com podeu veure no te cap mena d'interes general, pero ja que no puc fer res especial al tren doncs aprofito per escriure. realment aixo d'endur-se el portatil de viatge no es mala idea si vas a un pais com japo on tens connexio a tot arreu. i detall freaky del dia, si intentes trobar xarxes wirelles mentres vas a 350 km/h en detectes un collo (totes amb les que et vas trobant), pero clar, quan intentes connectar-te amb elles ja estan moooolt endarrera.
per acabar, ara arriba l'etapa en que deixare durant uns dies de fer cultura i intentare integrar-me amb els amics de l'enric i sortir de festa i prendre algo i potser fins i tot fer un karaoke (en honor del pepe).