bici turisme

per experimentar un turisme diferent avui hem agafat biciletes ja que vam quedar una mica escaldats de la caminada d'ahir. el primer que hem fet ha sigut anar fins a la part mes nord de la ciutat per anar tornant cap al centre a mesura que anavem visitant diferents coses. gairebe em mato per fer la foto en marxa damunt la bici, aixi que aprecieu-la…



la primera visita ha estat el temple de daitokuji, que francament, ha sigut una mica decepcionant. te 4 subtemples importants i hem entrat nomes al mes important de tots, pero la veritat es que l'entrada no valia massa la pena, ja que nomes hi havia un petit jardi zen i ja esta. bueno, de fet lo millor ha estat un monjo budista que sabia cantar el "ai ai ai…" tipic i que a la seva tarjeta personal deia "anciano, monje retirado" o algo per l'estil :p

despres hem anat cap al temple d'or (kinkakuji) que es un dels mes bonics (si no el que mes) que hem vist per kyoto. a diferencia del de plata, aquest si que esta recobert d'or i te pel voltant jardins japonesos i zens bastant bonics. quan estavem per alla ja eren les 12 mes o menys i cadascu podia beure com 1/2 litre d'algun tipus de refresc cada mitja hora. la veritat es que el calor que fa es espectacular i vas tot el dia suat.



per apartar-nos de la calor al sortir del temple hem anat a dinar, pero avui amb qualitat mcdonalds. un cop ja teniem mcgasos per culpa de la digestio hem visitat l'ultim temple del dia, el de ryoanji o temple del jardi de roques (o sigui, zen). el temple no estava malament i te un dels jardins zens mes importants de japo (una obra mestre segons ells). per lo vist res te significat, sino que es l'espectador el que ha de decidir que volen dir les formes eterees (gran paraula) que te. el que ha estat be es que mentrestant hi havia una especie de ritus budista al costat que he gravat una mica d'estranquis.





per acabar la ruta turistica del dia hem anat al castell de nijo (clarament l'unic nom que recordare, perque la resta son massa complicats), que pertenyia al sogunat de fa molts i molts anys :p el castell no estava malament, pero el millor eren els jardins del voltant. aquest castell no se perque es diu castell ja que no te la forma tipica del castell japones, sino que mes aviat sembla un temple molt gran, pero bueno.



un cop hem deixat les bicis i recuperat les forces a l'onsen de l'hotel hem anat a sopar al carrero de pontocho, que te mes densitat de restaurants que enric granados. abans d'entrar-hi hem vist unes fogueres enormes que fan a unes muntanyes aprop de kyoto en forma de kanji per celebrar el final del bon (festes d'estiu de japo que van a de l'11 fins avui dia 16). ja posats dire que avui el meu germa ha fet 29 anyets! una fotito del carrero on estem molt monos. uns quants estem posant a l'estil japones fent el signe de la victoria.