el llac dels bojos

avui al mati hem agafat les motxiles i hem marxat definitivament de takayama direccio cap a hakone, on hi ha un llac enmig de les muntanyes entre nagoya i tokyo que esta aprop del fuji i les vistes prometen molt. per variar hem tardat bastant de temps perque primer hem agafat un tren lent des de takayama fins a nagoya que tarda algo mes de dos hores i despres un shinkansen fins a odawara. finalment un bus ens ha portat fins a hakone, exactament al llac ashi.



les primeres coses que hem vist al llag han sigut molt rares: una noia que estava cantant sola amb el mobil (semblava que fes karaoke) i un tio que caminava d'esquena pel cami que va al voltant del llac...





espero que la qualitat sigui suficientment bona per veure les dos coses. la primera grabacio l'he fet molt d'estranquis perque cantava molt com la grabava, pero la segona com que venia d'esquenes, doncs no passava res jeje

el llac es molt guapo, llastima que el dia no ens ha acompanyat massa i els nuvols tapaven el fuji, que es sense dubte la gran cosa a veure des d'alla. tot i la mala visio del dia hem tingut temps per perdrens pel voltants i fer una caminada d'unes dues hores.





hem intentat pujar a un teleferic que pujava a la muntanya mes alta dels voltants, pero el problema es que estava emboirat el cim i no valia la pena gastar el temps i diners.

la gran parrillada

quan hem tornat de shirakawa-go a takayama i despres de sentir la paraula bistec com 20 vegades sortint de la boca del meu germa hem acabat anant a un restaurant on et donen la carn crua i te la fas al gust.



la carn que ens hem pres diria que es la millor que he provat a la meva vida. diria que es carn de kobe, que es de les millors del mon perque donen cervesa a les vaques, els hi fan massatges i tambe els hi posen musica. aixi que viuen molt be fins que les maten.



ens hem fotut com uns 400 grams de carn cadascu per un preu que no dire... pero ha acabat sent el meu regal d'aniversari per l'uri.

despres de tanta carn he hagut d'anar al lavabo i m'he trobat amb el super-lavabo que fa tot el que un pot imaginar i mes.

les cases gassho

l'hotel on estem a takayama el vam agafar a l'aeroport i va resultar que esta una mica enfora de la zona centre, pero com a minim tenim bones vistes dels alps japonesos.



com que les altres dos parelles de catalans marxen 3 dies abans que nosaltres de japo, ells s'han saltat aquest dia per la zona dels alps i han anat directament cap a tokyo. pel mati hem donat unes voltes mes per takayama aprofitant que no plovia i ja ho hem trobat mes bonic. lo millor de tot ha sigut veure una tenda que venien ninotets d'ocells i que tenien unes taules que no acabaven de donar el pego amb el material que venien a la tenda...



quan hem acabat de donar voltes per takayama hem anat a visitar les cases d'estil gassho a la zona de shirakawa-go. l'uri i jo hem agafat un bus d'unes 2 hores per anar des de takayama (punt d'abaix a la dreta del recorregut) fins a shirakawa-go.



per variar he estat dormint quasi tot el viatge aprofitant la meva habilitat per quedar-me dormit a tot arreu. nomes m'he despertat quan el conductor ha fet una bona frenada perque estavem a l'inici d'un tunel estret i venia un camio en direccio contraria i els dos no podien passar a la vegada. el problema ha sigut que ens hem quedat trabats perque ningun dels dos vehicles podien fer marxa endarrera ja que els dos tenien molts cotxes parats just darrera. despres d'esperar 5 minuts a que els conductors del darrera s'adonessin que havien de fer tots marxa enrera si o si hem pogut solucionar la situacio.

tot i el problema anterior hem arribat puntuals com sempre a desti. les cases gassho son les cases de tradicionals en que han estat visquent la gent de les zones muntanyoses de japo durant molts segles. el sostre es de palla i esta molt inclinat per tal de que la neu no s'acomuli. acostumen a ser bastant grans i tenen unes 3 o 4 plantes a l'interior.



el centre de l'interior d'aquestes cases son una sala amb una foguera que serveix per calentar tota la casa. una cosa curiosa es que el terra de les plantes superiors a la foguera deixen passar el fum. la funcionalitat es que el fum fa que la palla aguanti durant mes anys i aixi s'estalvien la feinada de canviar-la amb mes frequencia.



quan ens hem cansat de visitar varies cases hem anat a donar una volta fins a un mirador que te vistes de tot el poble. sens dubte era el lloc mes turistic perque estava a reventar de gent fent-se la tipica fotito de record (fins i tot hi havia el tipic xiringuito que et feien fotos i te la revelaven a l'instant per un "modic" preu).



la veritat es que no tenim massa clar a que es dedicaven a aquesta gent, pero vam veure unes plantes que semblen algo suspitoses (opi??).

un dia de viatge

despres de les oracions amb els monjos i l'esmorzar hem agafat un bus que nomes era el principi d'un llarg viatge. el bus ens ha deixat davant d'un funicular que baixava part de la muntanya i abaix ens estava esperant un tren que ens ha deixat a osaka. a continuacio hem agafat el metro per anar a l'estacio d'osaka per on passen els shinkansen, que hem agafat per anar a nagoya. a nagoya ens ha tocat agafar l'ultim tren del dia que ens ha deixat a takayama i ja per ultim un bus fins a l'hotel des de l'estacio. total, que hem sortit a les 7:45 de koya i hem arribat quasi a les 16 a l'hotel. un bon viatget!!



com podeu veure la distancia no es que sigui molt gran, pero el fet d'haver de canviar tants cops i agafar transports mes aviat lents fa allargar molt tot el tema. a osaka hem vist un bonic cartell avisant-nos de que no tots els japonesos son bona gent jeje



takayama es un poble que durant molts anys va estar aillat ja que esta a una zona bastant muntanyosa al centre de japo (que es diu chubu). aqui el clima es bastant mes fred i tapat (estava plovent quan hem arribat) i s'agraeix poder descansar de la calor que hem estat passant ultimament.

el poble representa que es una de les parts mes boniques de japo, pero a mi m'ha decepcionat una mica la veritat. potser la pluja no ajudava massa, pero no deixa de ser un poble amb encant i cases antigues, pero res mes. potser dema sense la pluja ho veure algo mes bonic, qui ho sap...





com veieu em protegia de la pluja com podia.

dormint a koya-san

ahir ens vam despertar algo tard per descansar una mica i ens vam dirigir cap a la zona muntanyosa de koya. per variar esta a la zona de kansai, pero aquest ja es el nostre ultim desti per aqui, ja que avui marxem cap al centre del pais aprop de tokyo (i ja no ens allunyarem d'alla).



aquesta zona muntanyosa havia estat plena de molts i molts temples, pero diferents incendis i altres circumstancies han fet que ara n'hi hagi "nomes" una mica mes d'una cinquantena. a diferencia dels altres temples que nomes et deixen entrar a visitar-los, en aquests pots passar-hi la nit. per dins son com un temple budista tipic, pero amb bastantes zones adaptades per acollir gent a l'estil ryokan: banys japonesos, habitacions de tatami, menjadors, etc... es cobren el seu preu per passar alla la nit pero l'equipacio es mes que bona.







un cop ja ens haviem establert al ryokan vam visitar el millor temple de la zona, pero el que realment valia la pena era la caminada que vam fer fins arribar a ell: s'atravessa un cementeri budista enmig d'un bosc que te un aspecte bastant diferent a lo vist fins ara, amb figures una mica fantasmagoriques.





despres de fer una bugada que no vaig tenir temps d'eixugar del tot (encara ara esta una mica mullada la roba) vam anar a sopar a un restaurant xines per acabar el dia prenent la primera empolla de sake al ryokan. jo no en vaig prendre gaire perque no es la beguda que mes m'agrada, pero vam fer un brindis ben fort per despertar a tots els veins: kampai!!



i avui a les 6 del mati ens hem despertat els 4 nois per atendre a l'oracio matinal que han fet els monjos al mateix temple. ha sigut tota una experiencia a pesar d'estar una mica adormits. tot i que no entenia massa el que feien, semblava que anaven repetint una serie de paraules o frases durant tot el rato, pero sense quasi tocar cap instrument en tota l'estona. mentrestant la gent s'aixecava del lloc on estava sentat i anava a agenollar-se per uns instants davant dels monjos. ens han invitat a fer el mateix als 4, pero nomes el dani i jo ens hem atrevit a anar a mostrar els nostres respectes davant de buda. per lo vist els budistes aniem a tothom a participar a les seves oracions, cosa que m'ha semblat molt be.

quan l'oracio ha acabat ens han deixat donar una volta per aquesta zona mes restringida del temple i despres ens han donat un esmorzar vegetaria. de tots 6 jo he sigut l'unic que quasi m'ho he menjat tot, els altres excepte l'uri que ha provat algunes coses, no han tocat res jeje

aixi ha acabat l'experiencia budista del viatge.

japan railways

de nara hem anat cap a kansai, l'aeroport d'osaka (pero que com narita, el de tokyo, esta molt lluny de la ciutat) a fer reserves a diferents hotels pels 4 dies que encara teniem oberts i que ja haviem decidit que fer.



apart de necessitar 2 hores per fer 2 reserves (la noia que ens va atendre no va ser massa eficient), el millor de tot ha sigut que al tren de tornada cap a osaka hem estat al davant de tot i hem vist com condueixen el tren: el conductor no para de senyalar cap endavant cada certs segons. al principi ens hem pensat que saludava a algu, pero al veure que ho feia fins i tot entre dos estaciones ens hem quedat una mica blancs.

hem arribat a la conclusio de que es el sistem que s'usa per evitar que els conductors es quedin adormits: cada cop que es veu una petita senyal al cami han de fer aquest moviment (pero podem estar equivocats). el video mostra el funcionament jeje



i lo que tambe ens ha impressionat de valent es que tenen els horaris en que esta indicat quan han d'arribar i sortir de les estacions. doncs be, no nomes tenen el minut sino que fins i tot el segon en que han de sortir (la granularitat es de 5 segons). i la veritat es que surtien en el segon precis... impressionant!!

hi ha que dir que japan railways es com la gran empresa de japo de la qual tots els japonesos semblen estar molt orgullosos. m'imagino que per ells trebballar alla deu ser tot un honor, ja que representa la maxima puntualitat i correctesa.

ja aprofitant de que estic parlant de trens poso una foto d'un tren bala perque veieu la forma que tenen des de fora.

el primer gran buda

avui hem estat visitant la ciutat de nara, famosa pels temples budistes que te i sobretot per un que conte un gran buda. com la majoria de punts turistics de la zona de kansai cau bastant aprop d'osaka, aixi que han sigu com uns 30 minuts arribar alla amb un tren tipus rodalies.



semblant a miyajima, nara esta ple de cervols que van rondant per alla esperant que els turistes (ja siguin japonesos o occidentals) els hi donin algo de menjar. de fet, si et despistaves et fotien el teu menjar hi tot. aqui teniu un exemple d'un que va robar una bossa de patates fregides i es va estar un bon rato intentant obrir-la. els ex-propietaris de la bossa van intentar prendre-li pero gairebe perden un ull d'un cop de banya en l'intent ...



el primer temple que vam estar visitant en serio va ser el que conte el buda. segons la guia que tenim, hi ha com a minim 5 estructures de fusta a japo que son les mes grans del mon... aquesta es una d'elles jeje



abans era bastant mes gran pero es veu que es va cremar i al reconstruir-la van decidir fer-la mes petita. a l'interior hi ha el buda de coure de 16 metres de gran. la veritat es que impacta molt el seu tamany i la calma que transmet. diuen que el que es molt curios es veure 4 o 5 monjos damunt de la ma plana netejant-lo, pero per desgracia no ho vaig veure.



en el mateix temple i per darrera del buda hi ha una columna amb un forat que diuen que si pots atravessar arribaras algun dia al nirvana. com podeu veure hi ha algo de trampa perque una persona minimament adulta ja no hi passa a no ser que sigui un contorsionista. jo n'hi ho vaig intentar.



despres de veure el gran buda hem anat a un temple mes pero la veritat es que no tenia res d'especial. sense dubtes es un lloc que val la pena visitar, pero l'unic realment bonic i impactant es el buda.

per cert, el segon gran buda esta a kamakura, aprop de tokyo.

l'illa on ningu pot neixer ni morir

al final ahir a la nit vam acabar quedant amb les dos parelles de catalans que ara tambe estan per osaka. vam quedar pel centre d'osaka (al costat del glico per variar) i vam acabar a un restaurant que no estava malament. per cert, per alguna rao gairebe sempre que menjem els 6 junts acabem pagant 10.900 yens...

parlant del dia d'avui al mati hem agafat el shinkansen cap a hiroshima. un cop hem arribat el primer que hem fet es agafar un tren local cap als ferries que van a l'illa de miyajima (esta molt aprop d'hiroshima).



la principal peculiaretat d'aquesta illa es que esta prohibit neixer o morir en ella. lo de neixer sona assequible, pero lo de no poder morir, apart de que no sempre es decissio d'un fer-ho, tampoc no se sap molt be com et poden castigar si ho acabes fent... una altra caracteristica es que per tota l'illa hi ha cervols "salvatges" que caminen lliures per tot arreu. a mi no es que em diguin res, pero a molts turistes els fascinaven, sobretot als mes petits.

a l'entrada de l'illa hi ha la torii mes famosa de japo: quan puja la marea sembla que estigui flotant i per aixo es tan famosa.



el santuari sintoista de la porta es un que te una forma bastant diferent als altres santuaris, pero la veritat es que tampoc no val massa la pena. el que si que estava molt be era un temple budista que hi havia, sobretot per la situacio on esta. hi havia un gong molt gran que es podia fer anar previa ofrenda (i que hem fet sonar un parell de cops).



i per acabar la visita a l'illa hem agafat un teleferic que va fins a les parts mes altes (diria que uns 550 metres). les vistes del mar interior de japo no eren gaire bones avui degut a una especie de boirina que feia que les illes del voltant es veiessin molt borrosament. per aquesta zona de l'illa el que hi ha lliure son una especie de monos que mirant els cartells que hi ha per tot arreu poden arribar a robar bolsos i mossegar a la gent :p



de tornada per agafar el ferry hem passat el millor moment del dia: ens hem tret les bambes i hem estat movent-nos un rato per un riu que ens ha refrescat molt. hem copiat la idea de la parella que hi ha a la foto, pero realment ha estat molt be. la foto es dintre l'aigua jeje



quan hem tocat terra hem tornat cap a hiroshima i hem entrat al museu. el contingut era molt similar al de nagasaki, aixi que tampoc no m'he endut cap gran sorpresa, pero a l'uri no li agradava les fotos de la gent cremada perque deia que era simplement pel morbo. el que si que he vist es que la bomba de nagasaki era bastant mes gran de tamany (diria que uns 3 cops mes gran) i que les bombes atomiques mes potents d'avui en dia son com uns 1000 cops mes potentes que les usades a japo... no em vull ni imaginar lo que deuen arribar a arrassar.

quan hem sortit del museu hem anat a visitar el parc que hi ha el davant. esta ple d'escultures en record de la gent que va morir i hi ha una flama que no apagaran fins que es destrueixin totes les bombes atomiques. us passo una fotito on es veu una escultura en record de les victimes i una mica mes al fons l'unic edifici que han mantingut pre bomba atomica.



a la foto tinc els cabells aixecats perque estava fent molt de vent. s'estava acostant una bona tronada que ens ha enganxat cami de l'estacio, pero no hem acabat molt mollats.

i avui per sopar hem fet bento: son una especie de petites carmanyoles de plastic que venen als supers on hi ha 8 peces de sushi, o arros amb pollastre. es una mica com un fast food pero tu tries que vols i acostuma a estar be de gust. ja us passare fotos mes endavant!!

convenience stores

aprofitant que tinc el german dormint al meu costat aprofitare per anar posant temes variats al blog sobre coses interessants a japo. un d'ells es el de convenience
stores o tendes que tenen una mica de tot i estan obertes 24 hores. la veritat es que son molt utils perque si saps que et fa falta alguna cosa rara a altes hores de la nit rapidament ho trobaras.



semblant a la llei que obliga a que hi hagi una vending machine en un radi menor a 100 metres, hi ha una d'igual per les convenience stores pero per un radi de 200 metres. la veritat es que en trobes a tot arreu i a vegades fins i tot una al costat de l'altra.

el nombre de companyies que hi ha es molt llarg: 7 eleven, am-pm, family mart, lawson, etc...

himeji i kobe

despres de passar una nit una mica dolenta a l'hotel perque no hi havia manera de dormir, ens hem despertat a les 7 ben dormits i hem pres un esmorzar d'estil japones. es el primer que faig i no crec que repeteixi, perque menjar peix de bon mati no es el que mes m'agradi la veritat...

quan hem sortit de l'hotel ens hem dirigit cap a himeji: ciutat coneguda a japo per tenir el millor castell del pais. himeji esta a uns 30 minuts en shinkansen d'osaka en sentit oest.



hi ha que dir que el castell no arriba potser a tenir els tamanys i ser tant espectaculars com els francesos, pero segurament tenen mes encant i estil. els voltants del castell son ara basicament jardins i esplanades, pero en l'antiguitat eren petits edificis que estaven al servei del castell.





l'interior del castell esta ple de diferents peces que han recollit del castell, com ara segells de les diferents sogunats i families que han dominat el castell, armes, etc...

no hem volgut descobrir si himeji tenia moltes mes coses a oferir-nos apart del castell i quan hem acabat aquesta visita hem agafat el shinkansen i hem anat a kobe, que esta a mig cami entre osaka i himeji (com es pot veure en el mapa anterior).

la veritat es que kobe no ens ha ofert res gaire nou ja que es una ciutat japonesa bonica, pero no te res que no tingui qualsevol altre ciutat com kyoto o osaka. primer hem intentat anar a una zona on hi ha cases d'estil europeu del segle xix, pero ens demanaven tants diners per entrar que no hi hem anat.

aixi doncs hem decidit perdre'ns una mica per la ciutat i hem vist algunes coses interessants: la botiga de futbol mes gran que he vist mai. tenia 4 plantes i tenien moltes botes firmades per jugadors, camisetes firmades tambe per jugadors (una del ronaldinho de la seleccio brasilera), etc... lo millor del dia ha sigut quan hem entrat a un dels tipics carrers coberts tot ple de tendes on ens hem pres sucs naturals recient fets. cars pero bonissims!



al final de la visita hem arribat a la zona del port, on hi ha la kobe tower, que es una especie d'estructura cilindrica practicament buida per l'interior. era alta, pero no mes que jo.



com que el cansament ja ens apretava hem agafat el shinkansen de tornada cap a osaka i ara estem esperant a veure que ens ofereix aquesta nit...