23 d’ag. 2007

dormint a koya-san

ahir ens vam despertar algo tard per descansar una mica i ens vam dirigir cap a la zona muntanyosa de koya. per variar esta a la zona de kansai, pero aquest ja es el nostre ultim desti per aqui, ja que avui marxem cap al centre del pais aprop de tokyo (i ja no ens allunyarem d'alla).



aquesta zona muntanyosa havia estat plena de molts i molts temples, pero diferents incendis i altres circumstancies han fet que ara n'hi hagi "nomes" una mica mes d'una cinquantena. a diferencia dels altres temples que nomes et deixen entrar a visitar-los, en aquests pots passar-hi la nit. per dins son com un temple budista tipic, pero amb bastantes zones adaptades per acollir gent a l'estil ryokan: banys japonesos, habitacions de tatami, menjadors, etc... es cobren el seu preu per passar alla la nit pero l'equipacio es mes que bona.







un cop ja ens haviem establert al ryokan vam visitar el millor temple de la zona, pero el que realment valia la pena era la caminada que vam fer fins arribar a ell: s'atravessa un cementeri budista enmig d'un bosc que te un aspecte bastant diferent a lo vist fins ara, amb figures una mica fantasmagoriques.





despres de fer una bugada que no vaig tenir temps d'eixugar del tot (encara ara esta una mica mullada la roba) vam anar a sopar a un restaurant xines per acabar el dia prenent la primera empolla de sake al ryokan. jo no en vaig prendre gaire perque no es la beguda que mes m'agrada, pero vam fer un brindis ben fort per despertar a tots els veins: kampai!!



i avui a les 6 del mati ens hem despertat els 4 nois per atendre a l'oracio matinal que han fet els monjos al mateix temple. ha sigut tota una experiencia a pesar d'estar una mica adormits. tot i que no entenia massa el que feien, semblava que anaven repetint una serie de paraules o frases durant tot el rato, pero sense quasi tocar cap instrument en tota l'estona. mentrestant la gent s'aixecava del lloc on estava sentat i anava a agenollar-se per uns instants davant dels monjos. ens han invitat a fer el mateix als 4, pero nomes el dani i jo ens hem atrevit a anar a mostrar els nostres respectes davant de buda. per lo vist els budistes aniem a tothom a participar a les seves oracions, cosa que m'ha semblat molt be.

quan l'oracio ha acabat ens han deixat donar una volta per aquesta zona mes restringida del temple i despres ens han donat un esmorzar vegetaria. de tots 6 jo he sigut l'unic que quasi m'ho he menjat tot, els altres excepte l'uri que ha provat algunes coses, no han tocat res jeje

aixi ha acabat l'experiencia budista del viatge.

2 comentaris:

Marcus ha dit...

Sembla una de les experiencies mes inolvidables del viatge no?
Es la part del Japo que mes m'atrau...

Guillem ha dit...

la veritat es que va ser una molt bona experiencia, bastant diferents a les altres. lo que em va sorprendre es lo be que reben als no practicants i que els animen a participar. apart l'oracio com a espectacle es bastant bonic :p