26 d’ag. 2007

nikko: el rococo japones

avui ens hem encaminat cap a nikko, al nord de tokyo i unic desti durant tot el viatge que he anat al nord de honshu.



nikko es despres de tokyo i kyoto el desti mes visitat de japo i la veritat es que no falten motius per visitar. te un conjunt de temples budistes i sintoistes que no tenen massa a veure amb els anteriors perque enlloc de simplement tenir les estructures tipiques de fusta afegeixen molts adornaments d'or (entre d'altres) que li donen un aire molt mes luxos i carregat, pero sense dubte espectacular.



el primer temple que hem visitat ha sigut el de tosho-gu, caracteritzat per les construccions extrarecarregades de decoracio.





una de les curiositats que em va fer gracia en un dels subtemples de tosho-gu es que hi ha tallats en fusta els 3 monos de la sabiesa, que basicament diuen: no veig, no sento i no parlo. la veritat es que no entenc massa la relacio entre aquests tres nos i la sabiesa, pero segur que algu sabra el perque...



el seguent temple que vam visitar va ser el de taiyuin-byo, no tant recarregat pero potser amb mes gust que l'anterior (per cert, a l'igual que l'altre un temple budista) perque treu mes profit del terreny sobre el que esta, aprofitant pendents i arbres:



una altra curiositat que es donava en els dos temples es que a la primera porta que dona l'entrada al reciente hi ha dos figures de monstres als costats en que un pronuncia la primera sil.laba de l'abecedari japones (ah, el de la boca oberta) i la ultima (un, el de la boca tancada):





hi havia alguns temples mes, pero quedaven completament eclipsats pels dos principals, aixi que no comentare res sobre ells...