pujant el fuji i morint en l'intent

despres de shibuya hem atravessat un parc i part de shinkuju per anar a l'estacio amb mateix nom per anar al fuji i coronar-lo durant la nit per veure la sortida del sol. arribar fins al peu del fuji en tren ens ha costat lo seu ja que son quasi 3 hores i 2 canvis de tren (els hem fet tots be a la primera!!).

al voltant del fuji hi ha 5 llacs alguns d'ells bastant grans. hem tingut temps per passejant al voltant d'un una estoneta i la veritat es que el paissatge es ben bonic:



tambe hem tingut temps de resar una mica a la muntanya que haviem d'escalar:



despres hem agafat un bus per pujar dels 800 metres dels llac fins els 2300 metres de la 5ena estacio (el fuji te 3776 metres, aixi que la pujada es de nomes quasi 1500 metres). les estacions son diferents punts on hi ha petites tendes amb menjar i lloc per descansar al llarg de l'ascens (son les llums que es veuen a la foto anterior). en total n'hi ha 10 que estan repartits a intervals mes o menys semblants de desnivell fins al cim.

nosaltres hem arribat al fuji de forma mes aviat poc professional, ja que portaven pantalons llargs i jersey, pero bambes normals mentres que tots els japonesos anaven vestits com si pujessin a l'everest. total, que quan hem sortit cap al nostre objectiu ens hem trobat amb la bonica situacio que pels voltants hi havia un tifo i que feia un vent bastant espectacular i que estava tot emboirat. amb el vent, la boira es transformava amb una especie de pluja que ho deixava tot mullat...

aixi hem anat pujant fins a la 8ena estacio, que estava a uns 3000 metres. alla hem parat perque veiem que anavem massa rapid i arribariem al cim bastant abans de la sortida del sol. com que el fred es deixava notar hem decidit parar a un lavabo perque a fora ens moriem de fred:


al final un tio ens va fer fora aixi que hem continuat pujant, pero la cosa s'ha complicat bastant... els seguents 150 metres de desnivell eren per roca bastant vertical que estava tota mullada i relliscava lo seu (m'he estat a punt de fotre un parell de bones caigudes...) i despres que el vent i l'aigua i el fred anaven a molt pitxor. els impermeables han deixat de ser-ho per passar a permeables i m'he trobat en la situacio de que estava absolutament mullat de d'alt abaix. aixi que cap als 3250 metres he pres la sabia decissio d'abandonar, perque tot i estar fent exercici ja tenia fred i no he volgut agafar una galipandria que em costes uns quants dies d'encostipat.

aixi doncs, fracas absolut lo de pujar el fuji. de baixada he pogut fer una bonica foto:


un cop abaix (a les 5 del mati, 2 hores baixant) m'ha tocat esperar un bon rato, pero una noia que tambe havia abandonat com jo i que portava bastant mes rato que jo esperant m'ha donat una mica de conversa. es notava que portava molta estona esperant perque tenia moltes ganes de mantenir una conversacio :p

cap alla les 7 han arribat l'enric i el lluis amb la mala noticia que tampoc han aconseguit fer el cim. ho han hagut de deixar per clars simptomes d'hipotermia cap als 3600 metres, quan ja els hi faltava ben poc. aixi que ningu ho ha aconseguit...

consells pels qui hi vulguin anar: portar material bo que sigui realment impermeable, que serveixi per passar fred i no fer-ho de nit, sino de dia, que altrament es fa mes dur.